Benvolguts
al meu blog de tercer del Grau d’Educació Infantil.
En aquest
entrada faig una reflexió final sobre el treball de l’assignatura Comunicació
Audiovisual en l’Educació Infantil. En
aquesta assignatura hem tingut l’oportunitat d’analitzar sobre els mitjans de
comunicació i l’impacte que tenen en la nostra societat, tot enfocar des d’una
perspectiva educativa, ja que ens hem centrat també en els productes
audiovisuals que van destinats als infants.
El meu grup,
compost per na Nerea Amuedo i n’Antònia Tur, volíem triar una sèrie televisiva
que tingués difusió en el nostre país per poder analitzar la seva adequació en
la televisió i a quines edats seria adequat que anés dirigida.
La sèrie en
qüestió és la de la coneguda Dora la
Exploradora. Ens vàrem decidir per aquesta en concret perquè era una de les
sèries infantils que més ens sonaven perquè eren populars en el nostre entorn,
per tant, és una sèrie animada popular per la seva adequació a nivell educatiu?
El que podem
concloure amb aquest treball és que la sèrie Dora l’exploradora és una de les
sèries que millor s’adeqüen al públic infantil. En general, al llarg de l’assignatura
hem visionat capítols, fragments i vídeos sobre diferents mitjans audiovisuals,
i ens hem sorprès de la quantitat tant gran de produccions dirigides a infants
que no són apropiades. No perquè uns
dibuixos apareguin a un canal infantil garanteix que els infants estiguin en
bones mans ni que aprenguin res profitós i correcte. Sabem que fins i tot les
produccions destinades als més indefens, els infants, estan tan manipulades i a
la vegada tan instaurades a les nostres televisions que és necessari treball de
recerca i anàlisi com aquest treball que hem fet per ser conscients de la magnitud
del problema.
Canals
televisius com Boing o clan tenen el plaer d’emetre sèries com Bob esponja,
Hora de Aventuras o las macabres aventures de Mandy y Billy. Totes aquestes
sèries són totalment res aconsellables per a infants. Les grans empreses fan
produccions per als infants però només per a que aquests s’empassin els
capítols hores i hores sense tenir cura de respectar que no contenguin valors
negatius com el foment del consumisme, violència, sexisme, diferenciació de la
societat per classes, racisme, etc.
El que ens
agrada de Dora és que representa una comunitat cultural sud-americana, en
contraposició del típic personatge de pell blanca, ulls blaus i cabell rossos. Du
una vestimenta esportiva i innocent, molt llunyà al que ens ofereix altres
sèries com Monster High on les personatges femenines vesteixen amb faldilles
molt curtes, tacons i maquillatge excessiu. Dora ajuda als nens a resoldre
diferents problemes amb un mapa que ajuda a fer representacions de l’espai i
ajuda així a desenvolupar el pensament lògic-matemàtic. Les seves aventures
transcorren en un ambient natural on predomina el bosc i diferents animals. Si pensàveu que el que més ens agrada de Dora
és el seu suposat caràcter interactiu no és així, ni tampoc que utilitzi la
llengua anglesa en determinades situacions.
Aquestes
característiques pensem que és un extra més, però no tenen un efecte tan
educatiu com pot semblar per a alguns.
Molts pares
es deixen convèncer per trets d’aquesta mena i creuen que poden estar
tranquils. El que passa és que, de vegades, les grans factories ens “colen”
valors negatius i missatges subliminals que no són fàcils de detectar a simple
vista, com en el cas de les pel·lícules Disney.
En aquest
cas, afortunadament, els pares poden estar tranquils quan els seus fills passen
una estona amb Dora l’exploradora.
Quant a la “interactivitat”
de la sèrie, considerem que no és una vertadera interacció amb els infants
perquè només es realitzen preguntes dirigides als infants, és veritat que alguns nens poden contestar però, no deixa de ser una falsa sensació de participació. Si els nens responen o no, bé o malament, no canvia el transcurs del capítol com passa en videojocs.
Tot i que no
és pot considerar que la “interactivitat” de la sèrie sigui tant real com
sembla, els nens se senten actius. Pot ser és un intent de donar als pares una
solució per no haver de passar temps amb els infants i poder tenir-los aparcats
amb na Dora mentre ells descansen o treballen.
Un altre
aspecte que tractem al treball és com es fa ús del llenguatge anglès a la
sèrie. No pensem que el fet que apareguin paraules més o menys
contextualitzades de tant en tant, garanteixin un aprenentatge d’aquesta
llengua. Si més no, sí que afavoreix una bona predisposició cap a l’aprenentatge
d’aquesta perquè els nens es poden sentir més interessants al conèixer què és i
com sona.
En resum,
volem fer saber que aquesta sèrie és molt recomanable per als infants, més encara
si la comparem amb el que ens ofereix la televisió avui dia.
