ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LA SÈRIE DORA L’EXPLORADORA

Benvolguts al meu blog de tercer del Grau d’Educació Infantil.

En aquest entrada faig una reflexió final sobre el treball de l’assignatura Comunicació Audiovisual en l’Educació Infantil.  En aquesta assignatura hem tingut l’oportunitat d’analitzar sobre els mitjans de comunicació i l’impacte que tenen en la nostra societat, tot enfocar des d’una perspectiva educativa, ja que ens hem centrat també en els productes audiovisuals que van destinats als infants.

El meu grup, compost per na Nerea Amuedo i n’Antònia Tur, volíem triar una sèrie televisiva que tingués difusió en el nostre país per poder analitzar la seva adequació en la televisió i a quines edats seria adequat que anés dirigida.

La sèrie en qüestió és la de la coneguda Dora la Exploradora. Ens vàrem decidir per aquesta en concret perquè era una de les sèries infantils que més ens sonaven perquè eren populars en el nostre entorn, per tant, és una sèrie animada popular per la seva adequació a nivell educatiu?

El que podem concloure amb aquest treball és que la sèrie Dora l’exploradora és una de les sèries que millor s’adeqüen al públic infantil. En general, al llarg de l’assignatura hem visionat capítols, fragments i vídeos sobre diferents mitjans audiovisuals, i ens hem sorprès de la quantitat tant gran de produccions dirigides a infants que no són apropiades.  No perquè uns dibuixos apareguin a un canal infantil garanteix que els infants estiguin en bones mans ni que aprenguin res profitós i correcte. Sabem que fins i tot les produccions destinades als més indefens, els infants, estan tan manipulades i a la vegada tan instaurades a les nostres televisions que és necessari treball de recerca i anàlisi com aquest treball que hem fet per ser conscients de la magnitud del problema.

Canals televisius com Boing o clan tenen el plaer d’emetre sèries com Bob esponja, Hora de Aventuras o las macabres aventures de Mandy y Billy. Totes aquestes sèries són totalment res aconsellables per a infants. Les grans empreses fan produccions per als infants però només per a que aquests s’empassin els capítols hores i hores sense tenir cura de respectar que no contenguin valors negatius com el foment del consumisme, violència, sexisme, diferenciació de la societat per classes, racisme, etc.

El que ens agrada de Dora és que representa una comunitat cultural sud-americana, en contraposició del típic personatge de pell blanca, ulls blaus i cabell rossos. Du una vestimenta esportiva i innocent, molt llunyà al que ens ofereix altres sèries com Monster High on les personatges femenines vesteixen amb faldilles molt curtes, tacons i maquillatge excessiu. Dora ajuda als nens a resoldre diferents problemes amb un mapa que ajuda a fer representacions de l’espai i ajuda així a desenvolupar el pensament lògic-matemàtic. Les seves aventures transcorren en un ambient natural on predomina el bosc i diferents animals.  Si pensàveu que el que més ens agrada de Dora és el seu suposat caràcter interactiu no és així, ni tampoc que utilitzi la llengua anglesa en determinades situacions.

Aquestes característiques pensem que és un extra més, però no tenen un efecte tan educatiu com pot semblar per a alguns.

Molts pares es deixen convèncer per trets d’aquesta mena i creuen que poden estar tranquils. El que passa és que, de vegades, les grans factories ens “colen” valors negatius i missatges subliminals que no són fàcils de detectar a simple vista, com en el  cas de les pel·lícules Disney.

En aquest cas, afortunadament, els pares poden estar tranquils quan els seus fills passen una estona amb Dora l’exploradora.

Quant a la “interactivitat” de la sèrie, considerem que no és una vertadera interacció amb els infants perquè només es realitzen preguntes dirigides als infants, és veritat que alguns nens poden contestar però, no deixa de ser una falsa sensació de participació. Si els nens responen o no, bé o malament, no canvia el transcurs del capítol com passa en videojocs. 

Tot i que no és pot considerar que la “interactivitat” de la sèrie sigui tant real com sembla, els nens se senten actius. Pot ser és un intent de donar als pares una solució per no haver de passar temps amb els infants i poder tenir-los aparcats amb na Dora mentre ells descansen o treballen.

Un altre aspecte que tractem al treball és com es fa ús del llenguatge anglès a la sèrie. No pensem que el fet que apareguin paraules més o menys contextualitzades de tant en tant, garanteixin un aprenentatge d’aquesta llengua. Si més no, sí que afavoreix una bona predisposició cap a l’aprenentatge d’aquesta perquè els nens es poden sentir més interessants al conèixer què és i com sona.

En resum, volem fer saber que aquesta sèrie és molt recomanable per als infants, més encara si la comparem amb el que ens ofereix la televisió avui dia.