12. El CEIP Son Ferrer, un centre de qualitat

Hem tingut el plaer de presenciar una conferència on, n’Albert, el cap d’estudis del CEIP Son Ferrer ens ha explicat per quins canvis han passat ell i el seus companys docents per arribar a ser el que són ara.

El problema amb el qual topà l’Albert al centre fou que la majoria dels docents es trobaven poc contents o convençuts de la seva feina. Aquesta desil·lusió estava motivada pel fet que els infants no arribaven a explotar els seus potencials i que els adults se sentien desarrelats d’aquella institució, incloent les famílies.

Per tant, el punt de partida va ser clar:

• -          Cal recuperar a les famílies perquè col·laborin amb nosaltres.
• -          Hem de canviar la metodologia per una de més activa, constructiva i inclusiva.

Iniciaren aquest procés de canvi des d’un treball de cohesió del claustre on la proposta radicà en dues modalitats de treball: amics especials i aules germanes.

-Els amics especials té l’objectiu d’ensenyar als nens la necessitat de cooperar, de saber rebre ajuda, de demanar-la i oferir-la. És una pràctica que ens ajuda a enriquir-nos amb els altres treballant per parelles. Durant 2 setmanes els nens tenen assignat un mateix company per a determinades activitats.

-Aules germanes. Es crea un clima de treball mutu i d’ajuda en activitats que sorgeixen de la motivació dels infants com per exemple: contacontes, exposicions, amic lector, tallers, obres de teatre, etc. Son diferents pretextos per ajuntar nens de diferents nivell i facilitar que uns aprenguin dels altres i uns cuidin dels altres.

Quant al treball amb les famílies, l’escola fa grans esforços per incloure-les en la vida de l’aula i fer-los partícips.

• -          Es fan dinàmiques on les famílies han d’anar, al menys, una vegada en tot el curs acadèmic a fer una activitat a l’aula del seu fill.
• -          Festes i diades.
• -          Projecte escola competent, família competent. Implica reunions mensuals amb les famílies voluntàries que volen dur un calendari d’activitats. Cada dia hi ha una activitat per treballar competències amb els seus fills des de casa. El calendari també implica la documentació de les activitats per a poder compartir-les entre els pares en les properes reunions i analitzar-les.
• -          Reunions de caire organitzatiu u metodològic.

Els indicadors de qualitat que hem trobat en les pràctiques que n’Albert ens ha explicat són:

Fomentar treball cooperatiu

Desenvolupar vincles afectius

Aprenentatges significatiu

Partir dels interessos dels infants

Alumne com a protagonista

Desenvolupar autonomia dels infants

Espai i temps per reflexionar aspectes pedagògics

Escola oberta vinculada amb l'entorn

Escola oberta, els nens coneixen i aprenen amb l'entorn

Aprenentatge per competències

Implicació i compromís educatiu

Motivar per a cooperar i cooperar per a motivar

Pràctiques documentades

Pràctiques que s'evidencien per a les famílies. Temps conjunt per demostrar i explicar a les famílies

Tenen en compte el procés no el resultat

Avaluació contínua i formativa del projecte i de les pràctiques

Procés de canvi que implica millora. Argumentació i avaluació dels procés

Procés de formació dels mestres nous. Acollida

Escolta i mirada activa

Els infants gestionen activitats

Consens i diàleg entre equip educatiu.

Desenvolupar identitat de centre

Fonamentació teòrica

Treball i reflexió entre escoles

Consens entre comunitat educativa

Currículum obert i flexible

Pràctiques globalitzadores i transversals

Metodologia activa. Aprenentatge cooperatiu

Resolució de conflictes mitjançant diàleg

Agrupaments reduïts

Llibertat de plantejar activitats. Exemple el musical dels infants.

Objectius i propostes funcionals definits i clars

*Justificació d'etiquetes:
1.2. Amb la recerca de indicacors de qualitat m'he vist obligada a reflexionar sobre els elements que porten a dur una bona actuació professional.
4.1. A més, he hagut de revisar els marcs teorics que justifiquen o avalen les bones pràctiques. Ja que sense coneixer la teoria és impossible identificar quines pràctiques són professionals o no

11. Projecte de millora

Projecte de Millora_REFLEXIÓ

Indicadors Pla de Millora

PECHACUCHA uuuuu

*Justificació d'etiquetes:
5.1. Al nostre treball escrit, és a dir, al document que en aquesta entrada he adjuntat, hem fet un anàlisi de què implica el nostra projecte. Sabem que no es pot dir que sigui un projecte de millora. Les nostres aportacions han sigut una millora aïllada entre d'altres que a la suma, es un projecte.
5.2. En aquest document també hem fet referència i hem analitzat algunes de les necessitats que nosaltres varem detectar a l'hora de fer aquest projecte.

10. M.4. Innovació docent

Aquesta entrada té el motiu de reflexionar sobre una sessió de la classe de Reflexió i Innovació educativa amb la nostra professora de la UIB. El tema a tractar va ser la innovació.

Els 5 micos

Vàrem veure un vídeo sobre  Jo ja ho havia vist fa un temps per internet, facilito un enllaç sobre aquest:

Paradigma 5 Monos from wladimirclipper

És prou reveladora aquesta història i a la vegada frustrant  perquè quan un destaca o vol sortir de la norma una mica tothom li qüestiona i li fa perdre les ganes d’allò que l’il·lusionava. És importantíssim que tinguem clares les nostres intencions i estem molt i molt convençuts de la seva justificació, és a dir, per què val la pena dur a terme x. Si perdem això de vista és relativament fàcil que ens frustrem i acabem fent cas dels altres per desistir amb les nostres innovacions.

L’elefant encadenat
Vàrem veure una història que, personalment, em va encantar. Us deixo un vídeo que ho explica molt bé i fa una reflexió final amb la qual estic molt d'acord. 

Com hem vist a la història, des de ben petits comencem a creure que no podem fer les coses perquè al primer intent hem fracassat. Aquest és un aspecte a lluitar a nivell individual per a tots els adults però també, penso que és imprescindible tractar a les escoles, dins de les aules, per tal de fer créixer als nens en un clima de confiança i encoratjament perquè siguin persones creatives i valentes de fer canvis i millorar les seves vides, i en conjunt, liderar noves generacions de caràcter més crític i valents.

La innovació, o tots aquells que tinguin en ment dur a terme una innovació, troben obstacles i els més dificultosos de superar, pot ser són les pròpies persones i les seves pors.

La cultura del “no puc” es contagia, és heretada i s’ensenya.

Parlant sobre el tema vàrem estructurar una mica el procés d’innovació de la següent manera:

Origen de la innovació:

·         Poden ser internes: originades i promogudes des de dins de les institucions o organitzacions.

·         innovacions externes: Promogudes per instàncies més o menys externes i institucionalitzades per administracions.

Forma de treball:

·         Innovació planificada: seguint un pla estudiat i establert abans de dur-ho a terme.

·         Innovació evolutiva: segons aprenem, gràcies a una avaluació continuada, anem fent modificacions per solucionar els errors.

I detectàrem els possibles obstacles amb els quals ens haurem d’afrontar si volem innovar:

Obstacles:

·         Els individus. Les persones mostren resistència al canvi i a allò desconegut perquè seguir dins de la zona de confort dóna seguretat.

·         Els grups. De vegades, prima més l’estructura i jerarquització que s’han establert en un grup que la flexibilitat per a evolucionar. Els de dalt són els que manen sempre i les idees dels altres són rebutjades. El lideratge és un tema de gran controvèrsia.

·         El procés. Durant el procés ens toparem diversos obstacles els quals molts no són controlables com ara la temporalitat, que l’equip no està bé orientat, persones que s’encarreguen de posar més entrebancs, etc.

·         El sistema educatiu. Contem amb un sistema educatiu al nostre país que, actualment no és recolzat pel govern i que els docents compleixen normes inflexibles i poc relacionades amb la teoria i la pràctica.

·         El sistema social: Com per exemple la crisi de valors que pateix la societat jove, la crisis econòmica que afecta a quasi tot i el tradicionalisme.

I de com s’estructura la innovació dins d’una escola o escoleta: Plans de millora i pla d’acció

El pla de millora implica:

Recerca d’aspectes a millorar.

Establir objectius claus.

Justificar el projecte.

Avaluació formativa del projecte.

Aportar beneficis a tots els alumnes.

Requereix la implicació de tots els mestres.

Ambient cooperatiu.

De durada flexible i constant.

Reunions per analitzar en grup el procés.

Planificar les noves intervencions.               

D’altra banda, el pla d’acció és diferent i es podria dir, que aporta una millora al centre però a petita escala. Significa una millora d’un aspecte concret i s’espera un resultat concret. Llavors, la plannificació va destinada a crear aquesta millora. Pot ser incloure un ordinador a la classe, o fer una hora de psicomotricitat o aconseguir que els nens tinguin un espai per a llegir. 

La innovació, la millora... el canvi, necessita persones valentes capaces de treballar en cooperació i col·laboració amb els altres. I, davant d'entrebancs seguir cap a endavant.

Vull aportar una frase que la meva professora de universitat va dir un dia i que m'ha quedat gravada a la ment: "Si ningú ens vol acompanyar en el canvi, deixeu-lo fer. Els heu de mostrar perquè teniu raò i donar evidències per a que comprenguin perquè s'han d'engrecar amb vosaltres. Haig de ser tant bona que no pugui passar inadvertida pel que faig. "

I recordar: sí que puc.


*Justificació d'etiquetes:
4.3. Analitzo i reflexiono les possibles causes de la poca innovació que amb la que conta l'educació avui dia. La por als canvis és uns dels majos problemes de les escoles i escoletes.