miércoles, 4 de junio de 2014

10. M.4. Innovació docent

Aquesta entrada té el motiu de reflexionar sobre una sessió de la classe de Reflexió i Innovació educativa amb la nostra professora de la UIB. El tema a tractar va ser la innovació.

Els 5 micos
Vàrem veure un vídeo sobre  Jo ja ho havia vist fa un temps per internet, facilito un enllaç sobre aquest:
És prou reveladora aquesta història i a la vegada frustrant  perquè quan un destaca o vol sortir de la norma una mica tothom li qüestiona i li fa perdre les ganes d’allò que l’il·lusionava. És importantíssim que tinguem clares les nostres intencions i estem molt i molt convençuts de la seva justificació, és a dir, per què val la pena dur a terme x. Si perdem això de vista és relativament fàcil que ens frustrem i acabem fent cas dels altres per desistir amb les nostres innovacions.

L’elefant encadenat
Vàrem veure una història que, personalment, em va encantar. Us deixo un vídeo que ho explica molt bé i fa una reflexió final amb la qual estic molt d'acord. 


Com hem vist a la història, des de ben petits comencem a creure que no podem fer les coses perquè al primer intent hem fracassat. Aquest és un aspecte a lluitar a nivell individual per a tots els adults però també, penso que és imprescindible tractar a les escoles, dins de les aules, per tal de fer créixer als nens en un clima de confiança i encoratjament perquè siguin persones creatives i valentes de fer canvis i millorar les seves vides, i en conjunt, liderar noves generacions de caràcter més crític i valents.

La innovació, o tots aquells que tinguin en ment dur a terme una innovació, troben obstacles i els més dificultosos de superar, pot ser són les pròpies persones i les seves pors.

La cultura del “no puc” es contagia, és heretada i s’ensenya.


Parlant sobre el tema vàrem estructurar una mica el procés d’innovació de la següent manera:
Origen de la innovació:
·         Poden ser internes: originades i promogudes des de dins de les institucions o organitzacions.

·         innovacions externes: Promogudes per instàncies més o menys externes i institucionalitzades per administracions.

Forma de treball:
·         Innovació planificada: seguint un pla estudiat i establert abans de dur-ho a terme.

·         Innovació evolutiva: segons aprenem, gràcies a una avaluació continuada, anem fent modificacions per solucionar els errors.

I detectàrem els possibles obstacles amb els quals ens haurem d’afrontar si volem innovar:
Obstacles:
·         Els individus. Les persones mostren resistència al canvi i a allò desconegut perquè seguir dins de la zona de confort dóna seguretat.

·         Els grups. De vegades, prima més l’estructura i jerarquització que s’han establert en un grup que la flexibilitat per a evolucionar. Els de dalt són els que manen sempre i les idees dels altres són rebutjades. El lideratge és un tema de gran controvèrsia.

·         El procés. Durant el procés ens toparem diversos obstacles els quals molts no són controlables com ara la temporalitat, que l’equip no està bé orientat, persones que s’encarreguen de posar més entrebancs, etc.

·         El sistema educatiu. Contem amb un sistema educatiu al nostre país que, actualment no és recolzat pel govern i que els docents compleixen normes inflexibles i poc relacionades amb la teoria i la pràctica.

·         El sistema social: Com per exemple la crisi de valors que pateix la societat jove, la crisis econòmica que afecta a quasi tot i el tradicionalisme.


I de com s’estructura la innovació dins d’una escola o escoleta: Plans de millora i pla d’acció

El pla de millora implica:
Recerca d’aspectes a millorar.
Establir objectius claus.
Justificar el projecte.
Avaluació formativa del projecte.
Aportar beneficis a tots els alumnes.
Requereix la implicació de tots els mestres.
Ambient cooperatiu.
De durada flexible i constant.
Reunions per analitzar en grup el procés.
Planificar les noves intervencions.               

D’altra banda, el pla d’acció és diferent i es podria dir, que aporta una millora al centre però a petita escala. Significa una millora d’un aspecte concret i s’espera un resultat concret. Llavors, la plannificació va destinada a crear aquesta millora. Pot ser incloure un ordinador a la classe, o fer una hora de psicomotricitat o aconseguir que els nens tinguin un espai per a llegir. 

La innovació, la millora... el canvi, necessita persones valentes capaces de treballar en cooperació i col·laboració amb els altres. I, davant d'entrebancs seguir cap a endavant.

Vull aportar una frase que la meva professora de universitat va dir un dia i que m'ha quedat gravada a la ment: "Si ningú ens vol acompanyar en el canvi, deixeu-lo fer. Els heu de mostrar perquè teniu raò i donar evidències per a que comprenguin perquè s'han d'engrecar amb vosaltres. Haig de ser tant bona que no pugui passar inadvertida pel que faig. "

I recordar: sí que puc.


*Justificació d'etiquetes:
4.3. Analitzo i reflexiono les possibles causes de la poca innovació que amb la que conta l'educació avui dia. La por als canvis és uns dels majos problemes de les escoles i escoletes. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario