9. Una bona pràctica de centre

GUIÓ DE LA BONA PRÀCTICA DE CENTRE (EN GRUP)

1.  TÍTOL

El títol de la bona pràctica de centre és L’escoleta i la relació amb l’entorn.

2.  DESCRIPCIÓ

Hem triat aquesta temàtica donat que ens sembla molt important la influència que pot tenir una escola oberta i connectada amb l’entorn en el que es troba. L’escola on estem realitzant les pràctiques és una escola d’aquest tipus, una escola permeable, que intercanvia amb l’entorn informació i sabers.

Això queda patent, per exemple quan els “experts”, pares, mares, avis, etc. visiten l’escola per explicar la seva professió o alguna cosa que saben fer. De la mateixa manera, l’escola es connecta amb l’entorn quan convida a les famílies a una festa o a un cafè-tertúlia, o cedeix els seus espais per a algun esdeveniment comunitari com una exposició de quadres.

S’està traient partit a l’entorn i a la situació socio-geogràfica de l’escoleta, que du a terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i culturals,  d’aquesta manera la tasca educativa que fa l’escoleta adquireix significat per als infants, constituint així un aprenentatge significatiu per a ells. Però no només això, la seva influència va més enllà, arriba a les famílies quan elles també adquireixen coneixements que tal vegada d’altra manera no haguessin arribat a elles, la interrelació que promou l’escola té com a conseqüència que es coneixen millor i aquest fet els apropa, considerem que aquesta és una gestió important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sinó es gestiona d’una manera cohesionadora, l’escoleta té un important paper en la funció d’aconseguir que la diversitat sigui percebuda com un element enriquidor, com una oportunitat d’aprenentatge.

Gràcies a les diferents estratègies que l’equip educatiu du a terme al centre, es faciliten diversos canals de comunicació amb les famílies es permet que l’infant trobi continuïtat i coherència en els diferents contextos en els quals es veu immers.

3.  D’ON SORGEIX?

En el Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’escoleta, queden recollides les característiques socioculturals de les famílies, posant de manifest la diversitat cultural que s’hi troben. Més concretament,  ho trobem a  l’apartat “Funcions i rols del centre en l’entorn”,  en ell s’explicita que es tracta de l’única escoleta pública del municipi de Sant Antoni de Portmany, raó per la qual el seu paper és molt important ja que són un model de referència per a moltes famílies.

D’aquest mode, el centre educatiu va decidir al curs 2008/09 obrir les portes al barri de ses Païsses  on està ubicat.  

4.  OBJECTIUS

Els objectius que comporten aquesta pràctica de centre són els següents:

Desenvolupar de la interculturalitat

Gràcies a la funció que desenvolupa l’escoleta tractant la interculturalitat, l’escola constitueix un element cohesionador que contribueix a formar la nova societat eivissenca, una societat formada per la interacció de totes les persones que la conformen i no una societat dividida formada por guetos.

Considerem que la funció més important que du a terme el centre és la de celebrar i donar a conèixer la diversitat de cultures que conviu en el barri i també constituir un vertader nexe entre totes elles.

Com a cloenda dels trimestres es celebra una festa on es convida a tots els familiars dels nens que vulgui assistir, avis, cossin, etc.  Es celebren festes al final de cada segon trimestre amb temàtiques culturals relacionades amb el tema tractat, com ara ballades de ball pagès, aconseguint ser una escola oberta vinculada amb l’entorn. D’aquesta manera totes les famílies tenen accés al coneixement de la cultura de l’illa i també l’oportunitat d’aportar coneixement de les seves pròpies cultures, aconseguint el respecte de la diversitat i l’ocasió de viure aquesta barreja de cultures amb els seus fills en un entorn que ho possibilita.

Escola com a referent pedagògic

L’escoleta serveix com a model de referència per a les famílies que necessiten recolzament en l’educació dels seus fills i necessiten informació teòrica o estratègies adequades per a les necessitats dels seus fills. Un exemple d’aquesta tasca que varen dur a terme al 2008 es posà a la pràctica quan varen obrir les portes dels seus espais per fer trobades amb les famílies del barri, també d’aquelles que no porten els seus fills al centre. D’aquesta manera les famílies tenen un espai i un temps per a compartir inquietuds, informacions i moments de joc.

Desenvolupar un treball  col·laboratiu entre família i escola.

Integrar la tasca de les famílies i facilitar un context col·laboratiu, es podria dir que es constitueixen així les bases indispensables per apropar i generar contacte entre aquests dos agents educatius.

Tant les relacions formals com informals conformen un canal de comunicació que permet un coneixement constant i actualitzat dels seus estils educatius. El que ha de promoure l’escola és una intenció clara per aconseguir entre tots una acció educativa compartida i equivalent.

 Els infants en aquestes edats necessiten la seguretat de trobar similituds entre els adults de referència, per tant, els objectius que s’han de plantejar, tant l’escola com la família és la de conèixer l’infant en particular, establir criteris educatius comuns, oferir models d’intervenció i de relació amb els infants i ajudar a conèixer la funció educativa de l’escola. Només entenent la importància d’aquests trets es farà possible un desenvolupament integral dels infants.

En aquest sentit, considerem que és important que l’escola estigui integrada en el seu entorn i trobem que l’escoleta on estam realitzant les pràctiques compleix amb aquest essencial requisit per a una bona educació dels infants.

5.  FONAMENTACIÓ TEÒRICA

Així doncs, vista la importància que té la relació entre la família i l’escola, la tasca més important és la de fer col·laborar aquests agents educatius per crear una comunitat educativa que actuï en una mateixa línia. Al respecte, podem extreure del següent llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil. (3ª ed., pp. 394). Barcelona: Graó “Aquesta tasca és tant complexa que hi ha feina per a tothom. El que convé és no complicar-la més, sinó fer-la més senzilla i gratificant. Des d’una perspectiva de col·laboració mútua, que passa per la confiança i el coneixement, és possible fer el que és necessari fer: assegurar, fent intervenir els recursos necessaris, que els dos contextos de desenvolupaments més importants  en els primers anys de la vida d’una persona puguin compartir criteris educatius que facilitin el creixement harmònic de les criatures.“

Aquesta qüestió és clau, ja que el procés de socialització de l’infant es produeix a través de la seva relació amb aquests dos agents principals de la cultura on ha nascut. La idea anterior també ha estat explicada per BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil: “Així, es tendeix a considerar que ens aquests contextos les criatures assumeixen uns rols, estableixen unes interaccions i participen en patrons de conducta cada cop més complexos, de manera que van incorporant a poc a poc els elements propis de la seva cultura en la mesura que en aquests contextos trobin persones que els guiïn, deixant-los participar i acompanyant fins l’autonomia; en aquesta mesura, el desenvolupament personal serà un fet inseparable de la socialització.”

Tot partint de la idea que l’escola és una relació entre diferents components o sistemes, ens explica Bronfrenbrenner al llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil:  “Alhora, la perspectiva ecològica (Bronfrenbrenner, 1987) posa l’accent en el fet que tot i que és important la qualitat d’aquests contextos primaris o microsistemes no ho és menys la relació entre els microsistemes en que els infants participant -l’autor es refereix amb el nom de mesosistema-; de fet, els contextos són diferents però la criatura és la mateixa. Assumeix rols específics, estableix interaccions peculiars i aprenen cada lloc aspectes de la cultura i maneres d’apropiar-se’n sovint s’emporta allò que li funciona en un context i mira d’utilitzar-lo en un altre”.

En relació amb el que Bronfrenbrenner ens comenta, s’observa que s’està traient partit a l’entorn i a la situació socio-geogràfica de l’escoleta que du a terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i culturals. D’aquesta manera, la tasca educativa que fa l’escoleta adquireix significat per als infants, constituint així un aprenentatge significatiu per a ells.

La influència de l’escoleta va més enllà i arriba a les famílies quan elles també adquireixen coneixements que tal vegada d’altra manera no haguessin arribat a elles, la interrelació que promou l’escola té com a conseqüència que es coneixen millor i aquest fet els apropa, aquesta és una gestió important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sinó es gestiona d’una manera cohesionada.

En definitiva, l’escola constitueix un element cohesionat i contribueix a formar la nova societat eivissenca, una societat que hauria de ser un ens format per la interacció de totes les persones que la conformen i no una societat dividida formada por guetos.

6.  INTERROGANTS, DUBTES, DILEMES QUE TE GENERA

Durant el grau que estem cursant d’Educació Infantil hem estudiat en diferents assignatures i amb diferents autors la importància que té constituir una comunitat educativa incloent a les famílies. Gràcies a la bona pràctica del centre on fem les pràctiques i les diferents estratègies per crear una escola oberta, ens plantegem la problemàtica que representaria no poder aconseguir la implicació i col·laboració de les famílies tot i els esforços de l’escola.

Sens dubte, un dels majors problemes que encara trobem en la nostra societat és que, en general, hi ha molt poca consideració de l’etapa educativa que representa els 0-6 anys. Entenem doncs, que en molts dels casos les escoles no aconsegueixen els seus objectius marcats quant a la participació amb les famílies per causes externes a aquestes, ja que és molt important d’entrada, la cultura i la importància que aquestes li donen a l’educació dels seus fills.

 Segurament, calen més oportunitats, espais i temps dedicats a la investigació, a l’aprenentatge i consideració de la importància de l’educació en edats tan primerenques per a divulgar el coneixement entre la nostra societat, però sobretot, a les famílies.

1.     GRAU DE SATISFACCIÓ DEL CENTRE (INFANTS, MESTRES, FAMÍLIES...)

Respecte al grau de satisfacció de tots els membres de la comunitat educativa hem de dir que és positiu. Aquest fet queda de manifest en el alt grau de participació de tots ells en les activitats relacionades amb aquesta pràctica, tant pel que fa a l’aportació de materials com a la realització de les pròpies activitats.

Hem pogut constatar com,  a més a més de l’equip docent,  la resta de personal del centre,  els infants i les seves famílies i també els veïns del barri participen. Per exemple, com aquest any la temàtica global de tot el centre durant el segon trimestre ha sigut  l’Illa d’Eivissa , a la festa celebrada, amb aquest motiu al final del trimestre han participat, fins i tot, artesans, pintors i balladors de la zona. 

8.  QUINS INDICADORS S’ACOMPLEIXEN?

Tota pràctica educativa porta immersa tota una sèrie d’indicadors que la fan de qualitat. En el cas de dita pràctica, els que s’acompleixen són els que a continuació explicarem detalladament:

 - Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés: quan parlem de que aquesta bona pràctica de centre atèn a la diversitat, volem dir que tant els infants, les famílies com el personal docent està inclòs en les decisions que afecten a l’entorn, com puguin ser les sortides o visites de l’entorn més immediat. Així també, a través de les aportacions que aquests agents educatius fan, aconseguint-se una bona cohesió i atenció a la diversitat de tots els membres.

 - Implicació i compromís educatiu: es tracta d’un centre conscient de la importància que té per a l’educació dels infants el fet d’implicar a les famílies com a agents directament implicats en la tasca educativa,  també com a agents de la societat on està ubicat el centre, això no es podria acconseguir sense la implicació i el compromís educatiu.

 -Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn: com ja hem mencionat, les famílies i altres agents socials participen activament en moltes activitats que desenvolupa el centre. Aquest fet posa en evidiència que es tracta d’una escola permeable en la seva relació amb l’entorn.

 -Treball cooperatiu dels mestres: aquesta bona pràctica és imprescindible per tal d’aconseguir l’anterior. A més a més, es posa de manifest  que en altres moments de la quotidianitat diària, com quan es realitzen les activitats desde d’una perspectiva global sobretot perceptible en cada segon trimestre s’està implicant de manera conjunta a tot el centre en la realització de les activitats. Així també,  es perceb el treball cooperatiu de les mestres amb el que duen a terme a cada aula,  degut es comparteixen materials, sabers i experiències.

 -Treball cooperatiu amb les famílies: mitjançant aquesta bona pràctica ens hem adonat i verificat que l’entorn és un dels contextos en el que una bona implicació per part de les famílies ajuda a obtenir una escola oberta i cohesionada.

 -Vincles afectius i positius amb l’alumnat: Els vincles afectius i positius amb l’alumnat és un indicador que es troba molt present amb la comunicació amb l’entorn natural i contextual del centre educatiu. Aquest aspecte ho podem visualitzar en el fet que els infants els hi són oferits contacte, proximitat, reforços per les accions que porten a terme, com pugin ser per exemple, en el moment de realitzar psicomotricitat.  En  aquests instants, el que els infants i docents compartarteixin espai i experiències pròximes, afectives i enriquidores de manera intrínseca.

  -Fonamentació teòrica al darrera: Com s’ha mencionat a l’apartat de fonamentació teòrica, queda explícit la tasca que hi ha al darrere de practiques i accions educatives, des de la més humil fins la més engrescadora. Tot té un perquè i una justificació i el centre entén la necessitat de relacionar-se amb el seu entorn i cuidar les famílies.

  -Consens entre la comunitat educativa: Els projectes que duen a terme l’escolata a banda de estar aprovats pel consell i continuar amb les línies educatives que els centres d’educació infantil han de seguir, les famílies estan d’acord amb les propostes, aporten idees i reben assessorament e informació al respecte.

  -Ha de ser documentada: Com en altres pràctiques que du a terme el centre, es recopila-la informació i s’elabora diferents documents ja sigui texts, audiovisuals, electrònics o en paper. No és una excepció en el cas de la bona pràctica que hem analitzat i, en general, després d’aquestes trobades es fan fotografies per després elaborar un document de memòria

9.  PROPOSTES DE MILLORA

Com hem explicat al llarg d’aquest treball, l’escoleta de Ses Païsses du un paper molt important ja que ajuda a configurar una comunitat educativa i ho aconsegueix amb alt grau d’èxit, tanmateix, ens agradaria aportar algunes idees que ajudarien a continuar desenvolupant aquesta tasca en vista a millorar certs aspectes.

Per exemple, considerem que moltes de les activitats que l’escoleta du a terme són de gran importància tal és la seva rellevància que seria interessant que estigués dotada de més continuïtat setmanal o diària.  Tot i així, algunes celebracions de festa i exposicions comprenem que siguin esporàdiques però, hi ha tallers o reunions més senzilles i tranquil·les que podrien  tenir cabuda al llarg de la setmana.

Com  a mode de conclusió, afegir que ens sembla interessant fer als pares  els vertaders agents actius de l’acció educativa dels fills, més enllà de l’enrolament i participació de propostes, es podria treure partit de les seves idees fent que aquests organitzessin activitats o trobades amb el motiu que ells triïn utilitzant les instal·lacions del centre. D’aquesta manera, també es motivaria a les famílies a participar més pel fet de reconèixer les seves capacitats i inquietuds. 



justificació d'etiquetes:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: Aquesta etiqueta té a veure amb les explicacions que justifiquen que la bona pràctica del centre que hem analitzat és també una bona actuació professional.

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme al centre: a més de recuperar i analitzar els documents del centre que componen les bases teòriques de les seves pràctiques, nosaltres també hem fet recerca i hem contrastat amb diferents autors.

4.2. Identifica les bones pràctiques: és l’objectiu d’aquest treball i en definitiva és el que hem analitzat al llarg d’aquest treball.