1. Títol
L’assemblea de les
estrelles de mar
2. Descripció
La bona pràctica que vull destacar de
les practiques que es duen a terme dins de la meva aula és el moment
d’assemblea per millorar la democràcia, el civisme,
la convivència i l’autogestió del treball a l’escola.
L'assemblea es un recurs que
permet conduir i reconduir la dinàmica de treball i l'actuació del grup de la
classe en un espai còmode i tranquil on interactuen la mestra i els alumnes.
Dins de l’assemblea podem fer diferents
jocs segons l'edat podem realitzar diferents activitats amb els alumnes per a
treballar la convivència, autoestima, col·laboració, atenció, valors, etc.
-Com es planteja l’assemblea a l’aula on faig pràctiques?
Durant l’assemblea la tutora
determina, per ordre de llista, quin és el nen que ha de passar llista. L’encarregat
agafa d’una en una les fotografies dels seus companys i les reparteix
acompanyat d’un “bon dia”, aquestos s’aixequen i l’aferren damunt l’estrella
que han aferrat en el panell del bon dia quan varen entrar a la classe.
Una vegada tots els nens han
d’agafar la seva foto, canten una cançó per saber quin temps fa avui. El nen
encarregat tria entre “sol solet” o “pastoret.” Després, mirem al pati i
descartem imatges de situacions meteorològiques diferents que la mestra va mostrant
amb preguntes, per exemple: “Avui plou?” mentre mostra una imatge de núvols i
pluja.
Després cantem una cançó dels
dies de la setmana que la mestra ha inventat i anem assenyalant el dia que
cantem a un panell, per exemple: Dilluns la lluna (assenyala la paraula
dilluns), dimarts la mar (assenyala la paraula dimarts), etc.
Finalment, amb el suport d’unes
imatges, la tutora repassa les rutines del dia i va preguntant als nens què és
el que fem primer, què fem segon fins que acaba el dia: esmorzar, mans,
taula/activitat, pati/psicomotricitat, descans. Només fan psicomotricitat els
divendres.
Per concloure l’assemblea, la
tutora canta un parell de cançons abans de demanar als nens a recollir i
guardar els seus coixins i partir al menjador per esmorzar.
3. Amb quin grup
d’infants? quants són? quines característiques tenen?
Faig les pràctiques a l’aula de
les estrelles de mar de l’escoleta Ses Païsses on assisteixen els infants de 2
anys fins als 2 anys i mig. El grup consta de 13 nens i 5 nenes. La pràctica es du
a terme amb el grup-classe.
Per tant, tots els nens que assisteixen
a l’aula cada matí tenen l’oportunitat de participar perquè sempre hi ha el
mateix tipus d’agrupament.
La classe de les estrelles de mar es
caracteritza per ser un grup molt mogut, enèrgic i sorollós i no és d’estranyar
ja que són nens de 2 anys o 2 anys i mig. Amb aquesta edat, els nens són molt
impulsius, egocèntrics i impacients i queda patent en el transcurs del dia a
dia a l’aula amb les diferents activitats i moments.
Tanmateix, a primera hora, després del
joc lliure, sembla que els nens tenen més predisposició per escoltar i seure.
Tant és així, que l’assemblea i alguns moments on es canten contes i cançons
constitueixen els moments de major tranquil·litat i control de la classe.
Segurament això és degut a la son que
molts nens arrosseguen encara fins la classe, però un altre component clau que
ho permet és la motivació per dur a terme l’activitat.
Hi ha nens que són molt
participatius en general i altres, que per excel·lència, són els més disruptius
i en aquests moments tots dos extrems destaquen en el silenci i ordre que
requereix fer l’assemblea. Com també hi ha 4 o 5 nens que els hi costa prestar
atenció i, fins i tot, sembla que s’avorreixen en contraposició als nens que
tenen molta memòria i intel·ligència per contestar i resoldre les qüestions que
es proposen en l’assemblea. En general, hi ha varietat de personalitats i
actituds en el transcurs d’aquesta.
4. A quin espai es dóna?
L’assemblea es fa dins de la mateixa
aula, a un racó aprofitant el cantó que fan les dues parets interior de l’aula.
Els nens es col·loquen en forma d’U a
un matalàs ampli, al costat d’un mirall i de la porta del bany. Al front, la tutora inicia l’assemblea
i va donant protagonisme a alguns elements de l’espai com el panell del bon dia, el dels
dies de la setmana, el del temps meteorològic i les imatges de les cases dels
infants. És a dir, en pocs metres es fan diferents activitats que
constitueixen, en el seu conjunt, el moment d’assemblea.
L’objectiu d’aquesta disposició de l’espai
és que els nens estiguin còmodament asseguts als seus coixins i tinguin una
visió clara dels elements que a la tutora l’interessa treballar, evitant les
distraccions d’altres espais de l’aula.
5. En quin moment de la
jornada?
Els moments d’assemblea, fins
aleshores, s’ha fet a primera hora del matí, després del moment d’arribada dels
infants, sembla que és un dels millors moments per fer activitats que
requereixen concentració i escolta per part dels nens, en comparació amb altres
moments del dia.
El dia comença amb l’arribada. Alguns
nens comencen a venir des de les 7:30h del matí
i fins les 9:00 es considera que fan “escola matinera a la classe dels
caballets de mar” però, quan arriben a les seves corresponents classes,
comencen el moment d’arribada on es saluda als infants i se’ls deixa jugar
lliurement dins de les seves classes i amb materials diferents.
Les tutores s’encarreguen de
donar la benvolguda als nens i passar llista, a més de parlar amb els pares i
informar de diferents qüestions a nivell particular. També és el moment en que
sabem si algun nen es quedarà a dinar o a dormir.
Amb una durada de 45 minuts el
joc lliure s’acaba i els nens han de començar a recollir, agafar els seus
coixins individuals i seure en el matalàs d’assemblea.
6. Quins objectius i
quines àrees es desenvolupen en el transcurs de les assemblees a l’aula?
Coneixement de si mateix i autonomia personal.
- Incrementar progressivament la
consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través
del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.
- Adquirir progressivament
seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la
vida del grup.
- Orientar-se i actuar cada cop més autònomament
en els espais quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les
rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a l’organització
de l’espai i del temps.
- Ajustar progressivament els ritmes
individuals a les rutines de la vida.
- Adequar progressivament el
propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant
actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant
comportaments de submissió o domini.
Coneixement de l’entorn.
- Adequar progressivament el
propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant
actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant
comportaments de submissió o domini.
- Participar activament en la
preparació i realització de les activitats que es proposen en l’entorn escolar
i, progressivament, en la presa de decisions de caràcter grupal (converses,
assemblees, negociacions, votacions, torns de paraula, petits debats...), col·laborant
en el manteniment i cura dels objectes i espais col·lectius
Llenguatges: comunicació i representació.
- Utilitzar la llengua com a instrument
de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la
llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la
convivència.
- Expressar emocions, necessitats,
sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través
d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la
situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules,
imatges, sons, etc.
- Explorar i gaudir de les possibilitats
expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.
- Adquirir
progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació
amb els altres, augmentant el bagatge
lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i
interlocutors.
-. Comprendre, reproduir i recrear
alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de
valoració, plaer i interès cap a ells.
7. Fonamentació teòrca. Identitat, autoconcepte i autoestima.
Al darrera de la pràctica que dur a
terme la tutora a l’aula hi ha fonamentació teòrica que, principalment, es basa
en la importància de desenvolupar la identitat dels infants.
La identitat es construeix a partir de
les experiències positives de relació amb els altres. En aquest cas, els
infants creen un vincle afectiu amb la seva tutora i amb els seus iguals. Amb
això, els infants accedeixen a una fon d’aprenentatge que facilita l’elaboració
d’una imatge positiva d’ells mateixos a la vegada que s’estimula la pressa d’autonomia
personal.
Citant l’article 5 del Decret 71/2008,
de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les
Illes Balears, s’entén que: “ 2. L’acció educativa estarà orientada cap a
l’afavoriment de la construcció de la pròpia identitat dels infants, a
l’elaboració d’una imatge de si mateixos positiva i equilibrada, al
desenvolupament de la seva autonomia, a l’establiment de vincles afectius i
socials, al desenvolupament del moviment, dels hàbits de control corporal, de
les capacitats comunicatives i al plaer per explorar, descobrir i construir... 4. El professorat ha d’adoptar mètodes de
treball basats en els vincles afectius, els interessos, les experiències, les
activitats i el joc, aplicats en un ambient d’afecte, confiança i seguretat per
potenciar l’autoestima i la integració social dels infants. A més, han
d’afavorir el descobriment de les característiques físiques i socials del medi
en què viuen i han de tendir a la capacitació per a nous aprenentatges
funcionals.”
Podem concloure doncs, que amb l’assemblea
s’aconsegueix desenvolupar aquests aspectes ja que és una pràctica que ajuda
als infants a desenvolupar la identitat ja que l’ajuden a situar-se dins de
l’espai i del grup, a promure el sentiment de perteneça al grup (construcció de
l’dentitat grupal) i perquè té l’infant com a protagonista i cedeix un moment especial
per a cadascun amb la utilització dels jocs, les cançons i la literatura com a
eina.
Per acabar voldria mencionar la següent
cita de Carles Parella: “Si els infants
no (...) esdevenen escriptors de la seva pròpia biografia, és perquè s’han
acostumat a que alguns altres escriguin per ells i això comporta una greu
dificultat per trobar significació a allò en el què estan submergits en el dia
a dia, i per tant difícilment es sentir responsables del què passi al seu
voltant”.
8. Quins interrogants,
dubtes o dilemes se te plantegen?
Un dels principals contratemps quan es
fa l’assemblea és que els nens no presten atenció, bé, és el principal
contratemps o problema al llarg de tota la jornada diària a l’escoleta. És una
de les qüestions més controvertides penso: com desenvolupar autoritat eficient i
positiva amb els infants.
Durant l’assemblea, sempre hi ha nens
que canten, criden, juguen o fan remor i es poden utilitzar varies estratègies
per mantenir l’ordre com donar tocs als peus dels nens més despistats, mirar i
moure el cap per fer entendre que és una actitud incorrecta, treure als més rebels de l’assemblea, etc.
En els pitjors dels casos, si
algun nen continua pertorbant l’assemblea després d’algunes cridades d’atenció,
la tutora s’aixeca, agafa al nen pels braços i l’asseu al coixí o el treu de la
zona d’assemblea per seure apartat de la resta. Alguns cops, quan ja té al nen
en qüestió assegut, aquests queden callats i dolguts o plorant desconsoladament.
Em sembla una tècnica que,
d’acord amb els paradigmes conductistes, li pot resultar útil en aquell moment
a la tutora perquè el nen ha deixat de molestar dins de l’assemblea, malgrat
això, el nen continua “molestant” perquè ara plora o s’ha empipat i és motiu de
distracció per a la resta d’infants.
A més a més, d’aquesta manera el
nen pot arribat a percebre que l’adult s’ha empipat amb ell i per això no el
vol a prop però, dubto que amb aquesta manera de fer el nen comprengui perquè
és tant important prestar atenció i perquè s’ha molestat tant la seva tutora ja
que, podria prendre la situació com un repte i continuar desafiant l’adult en
les properes sessions d’assemblea.
Tanmateix, sí que em mereix
mencionar una estratègia en particular que li dóna molt bon resultats per
demanar l’atenció dels nens, jo també l’he adoptat fins aleshores. Ha inventat
una cançoneta curta acompanyada de la interpretació amb el dit del que es diu.
Amb l’excusa de la cançó, que sembla que els encanta, aconsegueix que els nens
aturin de fer el que estan fent i després reprèn l’assemblea.
Em plantejo la importància dels primers dies amb el grup classe perquè en
aquests moments és quan es configura la dinàmica del grup. Els nens s’acostumen
a una manera de ser tractats i actuen en conseqüència.
9. Quin grau de
satisfacció té el centre amb aquesta bona pràctica?
El centre té molt en compte la
importància de motivar la creació de la noció de identitat en els nens, tant
com a grup del centre, grup d’aula i, per suposat, fomentar la noció de
identitat de cada nen en particular.
Als diferents espais del centre podem
trobar produccions on es recopila diferents objectes o imatges de nens de totes
les aules amb un mateix propòsit. N’és un exemple d’altres anys on el centre va
disposar una tauleta amb espelmes de diferents nens amb un cartell que deia
“tots som diferents però amb la mateixa flama”. Aquests són exemples que
demostren que el centre té preocupació de fer de tota l’escola un mateix ens.
Continuant amb aquesta filosofia, a les
aules en particular, cada tutora ha desenvolupat una dinàmica per dur a terme
l’assemblea. Adaptant-se a les característiques i necessitats dels infants,
trobem diferències en les assemblees de la classe de les estrelles, la classe
de les tortugues i la classe dels caballets de mar. Als més petits per exemple,
se centra l’atenció en fer que es moguin i cerquin les imatges dels companys
arreeu de la classe, a la classe dels més majors, les tortugues, l’assemblea
varia molt i s’aprofita per introduir noves temàtiques o per distendre el grup
amb un recull molt ampli de cançons. En el cas de les estrelles, es
caracteritza per la constància i repetició de tasques que, a més de
desenvolupar el concepte de identitat dels nens, els inicia en el llenguatge i
reconeixement de lletres quan es passa llista.
En conclusió, el centre té uns
principis clars i ho apliquen distintament per fer del moment d’assemblea, un
moment significatiu, enriquidor i motivador pels infants.
10. Quins indicadors dels
què tenim, s’hi veuen reflectits?
ÍTEMS PER IDENTIFICAR BONES PRÀCTIQUES
-
Fomentar la motivació de l’alumnat.
-
Potenciar l’autonomia de l’alumnat.
-
Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels
infants.
-
Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat.
-
Vincles afectius i positius amb l’alumnat.
-
Fonamentació teòrica al darrera.
-
Materials originals i atractius, motivadors.
1 11. Quins canvis hi
faries?
L’assemblea de
classe proporciona als nens i nenes un espai que podria ser útil per a la
reflexió i la discussió de diferents qüestions que els afecta. Si hagués de
dissenyar una assemblea tindria en compte que fos un lloc on els nens poguessin
expressar la seva opinió, prendre decisions, parlar dels projectes de treball
que es vulguin, etc.
Tenc la
sensació que els nens no presten atenció a l’assemblea perquè només participa
activament un nen, el protagonista del dia, excepte en el moment de cantar les
cançons. Tot i que és important desenvolupar hàbits amb les rutines, em
plantejo la necessitat de flexibilitzar aquesta pràctica per tal de fer-la més
motivant.
Aquesta idea
es pot dur a terme des de petits canvis de cançons o canvis més substancials
com ell tractament de temes que interessin als nens cap a I'acceptació de les diferències,
cap a la comprensió crítica, cap al desenvolupament de I'autonomia i també de
la capacitat de cooperació, etc.
L'estudi de la interacció, de la
comunicació, del diàleg, a les assemblees escolars, considero que és important,
des del punt de vista educatiu, perquè crec que ho és el fet que els alumnes
d'un centre escolar aprenguin a transformar situacions de conflicte de valors
en un fòrum de discussió que porti cap al coneixement compartit de punts de
vista, cap a un eixamplament de perspectives referencials, Aquest paper tan
important de regulació de la vida del grup i de la vida de I'escola fa que les
assemblees tinguin un gran valor educatiu, no sempre prou reconegut o explotat.
*Justificació d'etiquetes:
3.2. A l'apartat 11 del document, faig una reflexió sobre l'organització d'aquesta pràctica i, en general, sobre les dinàmisques establertes en l'assemblea de la meva classe.
3.3. Es contrasta allò que es diu en els documents del centre amb les pràctiques i rutines que du a terme l'escoleta en les diferents aules. He explicat que dins de les mateixes línies d'actuació a favor de desenvolupar la identitat dels infants, les tutores fan una assemblea estructurada.
