8. Una bona pràctica d'aula

1.      Títol

L’assemblea de les estrelles de mar

2.      Descripció

La bona pràctica que vull destacar de les practiques que es duen a terme dins de la meva aula és el moment d’assemblea per millorar la democràcia, el civisme, la convivència i l’autogestió del treball a l’escola.

L'assemblea es un recurs que permet conduir i reconduir la dinàmica de treball i l'actuació del grup de la classe en un espai còmode i tranquil on interactuen la mestra i els alumnes.

Dins de l’assemblea podem fer diferents jocs segons l'edat podem realitzar diferents activitats amb els alumnes per a treballar la convivència, autoestima, col·laboració, atenció, valors, etc.

-Com es planteja l’assemblea a l’aula on faig pràctiques?

Durant l’assemblea la tutora determina, per ordre de llista, quin és el nen que ha de passar llista. L’encarregat agafa d’una en una les fotografies dels seus companys i les reparteix acompanyat d’un “bon dia”, aquestos s’aixequen i l’aferren damunt l’estrella que han aferrat en el panell del bon dia quan varen entrar a la classe.

Una vegada tots els nens han d’agafar la seva foto, canten una cançó per saber quin temps fa avui. El nen encarregat tria entre “sol solet” o “pastoret.” Després, mirem al pati i descartem imatges de situacions meteorològiques diferents que la mestra va mostrant amb preguntes, per exemple: “Avui plou?” mentre mostra una imatge de núvols i pluja.

Després cantem una cançó dels dies de la setmana que la mestra ha inventat i anem assenyalant el dia que cantem a un panell, per exemple: Dilluns la lluna (assenyala la paraula dilluns), dimarts la mar (assenyala la paraula dimarts), etc.

Finalment, amb el suport d’unes imatges, la tutora repassa les rutines del dia i va preguntant als nens què és el que fem primer, què fem segon fins que acaba el dia: esmorzar, mans, taula/activitat, pati/psicomotricitat, descans. Només fan psicomotricitat els divendres.

Per concloure l’assemblea, la tutora canta un parell de cançons abans de demanar als nens a recollir i guardar els seus coixins i partir al menjador per esmorzar.

3.      Amb quin grup d’infants? quants són? quines característiques tenen?

Faig les pràctiques a l’aula de les estrelles de mar de l’escoleta Ses Païsses on assisteixen els infants de 2 anys fins als 2 anys i mig. El grup consta de 13 nens i 5 nenes. La pràctica es du a terme amb el grup-classe.

Per tant, tots els nens que assisteixen a l’aula cada matí tenen l’oportunitat de participar perquè sempre hi ha el mateix tipus d’agrupament.

La classe de les estrelles de mar es caracteritza per ser un grup molt mogut, enèrgic i sorollós i no és d’estranyar ja que són nens de 2 anys o 2 anys i mig. Amb aquesta edat, els nens són molt impulsius, egocèntrics i impacients i queda patent en el transcurs del dia a dia a l’aula amb les diferents activitats i moments.

Tanmateix, a primera hora, després del joc lliure, sembla que els nens tenen més predisposició per escoltar i seure. Tant és així, que l’assemblea i alguns moments on es canten contes i cançons constitueixen els moments de major tranquil·litat i control de la classe.

Segurament això és degut a la son que molts nens arrosseguen encara fins la classe, però un altre component clau que ho permet és la motivació per dur a terme l’activitat.

Hi ha nens que són molt participatius en general i altres, que per excel·lència, són els més disruptius i en aquests moments tots dos extrems destaquen en el silenci i ordre que requereix fer l’assemblea. Com també hi ha 4 o 5 nens que els hi costa prestar atenció i, fins i tot, sembla que s’avorreixen en contraposició als nens que tenen molta memòria i intel·ligència per contestar i resoldre les qüestions que es proposen en l’assemblea. En general, hi ha varietat de personalitats i actituds en el transcurs d’aquesta.

4.      A quin espai es dóna?

L’assemblea es fa dins de la mateixa aula, a un racó aprofitant el cantó que fan les dues parets interior de l’aula.

Els nens es col·loquen en forma d’U a un matalàs ampli, al costat d’un mirall i de la porta del bany. Al front, la tutora inicia l’assemblea i va donant protagonisme a alguns elements  de l’espai com el panell del bon dia, el dels dies de la setmana, el del temps meteorològic i les imatges de les cases dels infants. És a dir, en pocs metres es fan diferents activitats que constitueixen, en el seu conjunt, el moment d’assemblea.

L’objectiu d’aquesta disposició de l’espai és que els nens estiguin còmodament asseguts als seus coixins i tinguin una visió clara dels elements que a la tutora l’interessa treballar, evitant les distraccions d’altres espais de l’aula.

5.      En quin moment de la jornada?

Els moments d’assemblea, fins aleshores, s’ha fet a primera hora del matí, després del moment d’arribada dels infants, sembla que és un dels millors moments per fer activitats que requereixen concentració i escolta per part dels nens, en comparació amb altres moments del dia.

El dia comença amb l’arribada. Alguns nens comencen a venir des de les 7:30h del matí  i fins les 9:00 es considera que fan “escola matinera a la classe dels caballets de mar” però, quan arriben a les seves corresponents classes, comencen el moment d’arribada on es saluda als infants i se’ls deixa jugar lliurement dins de les seves classes i amb materials  diferents.

Les tutores s’encarreguen de donar la benvolguda als nens i passar llista, a més de parlar amb els pares i informar de diferents qüestions a nivell particular. També és el moment en que sabem si algun nen es quedarà a dinar o a dormir.

Amb una durada de 45 minuts el joc lliure s’acaba i els nens han de començar a recollir, agafar els seus coixins individuals i seure en el matalàs d’assemblea.

6.      Quins objectius i quines àrees es desenvolupen en el transcurs de les assemblees a l’aula?

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

- Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.

- Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.

-  Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps.

- Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida.

- Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini.

Coneixement de l’entorn.

- Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini.

- Participar activament en la preparació i realització de les activitats que es proposen en l’entorn escolar i, progressivament, en la presa de decisions de caràcter grupal (converses, assemblees, negociacions, votacions, torns de paraula, petits debats...), col·laborant en el manteniment i cura dels objectes i espais col·lectius

Llenguatges: comunicació i representació.

- Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.

- Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons, etc.

- Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.

- Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació
 amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.

-. Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.

7. Fonamentació teòrca. Identitat, autoconcepte i autoestima.

Al darrera de la pràctica que dur a terme la tutora a l’aula hi ha fonamentació teòrica que, principalment, es basa en la importància de desenvolupar la identitat dels infants.

La identitat es construeix a partir de les experiències positives de relació amb els altres. En aquest cas, els infants creen un vincle afectiu amb la seva tutora i amb els seus iguals. Amb això, els infants accedeixen a una fon d’aprenentatge que facilita l’elaboració d’una imatge positiva d’ells mateixos a la vegada que s’estimula la pressa d’autonomia personal.

Citant l’article 5 del Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears, s’entén que: “ 2. L’acció educativa estarà orientada cap a l’afavoriment de la construcció de la pròpia identitat dels infants, a l’elaboració d’una imatge de si mateixos positiva i equilibrada, al desenvolupament de la seva autonomia, a l’establiment de vincles afectius i socials, al desenvolupament del moviment, dels hàbits de control corporal, de les capacitats comunicatives i al plaer per explorar, descobrir i construir...    4. El professorat ha d’adoptar mètodes de treball basats en els vincles afectius, els interessos, les experiències, les activitats i el joc, aplicats en un ambient d’afecte, confiança i seguretat per potenciar l’autoestima i la integració social dels infants. A més, han d’afavorir el descobriment de les característiques físiques i socials del medi en què viuen i han de tendir a la capacitació per a nous aprenentatges funcionals.”

Podem concloure doncs, que amb l’assemblea s’aconsegueix desenvolupar aquests aspectes ja que és una pràctica que ajuda als infants a desenvolupar la identitat ja que l’ajuden a situar-se dins de l’espai i del grup, a promure el sentiment de perteneça al grup (construcció de l’dentitat grupal) i perquè té l’infant com a protagonista i cedeix un moment especial per a cadascun amb la utilització dels jocs, les cançons i la literatura com a eina.

Per acabar voldria mencionar la següent cita de Carles Parella:   “Si els infants no (...) esdevenen escriptors de la seva pròpia biografia, és perquè s’han acostumat a que alguns altres escriguin per ells i això comporta una greu dificultat per trobar significació a allò en el què estan submergits en el dia a dia, i per tant difícilment es sentir responsables del què passi al seu voltant”.  

8.      Quins interrogants, dubtes o dilemes se te plantegen?

Un dels principals contratemps quan es fa l’assemblea és que els nens no presten atenció, bé, és el principal contratemps o problema al llarg de tota la jornada diària a l’escoleta. És una de les qüestions més controvertides penso: com desenvolupar autoritat eficient i positiva amb els infants.

Durant l’assemblea, sempre hi ha nens que canten, criden, juguen o fan remor i es poden utilitzar varies estratègies per mantenir l’ordre com donar tocs als peus dels nens més despistats, mirar i moure el cap per fer entendre que és una actitud incorrecta, treure  als més rebels de l’assemblea, etc.

En els pitjors dels casos, si algun nen continua pertorbant l’assemblea després d’algunes cridades d’atenció, la tutora s’aixeca, agafa al nen pels braços i l’asseu al coixí o el treu de la zona d’assemblea per seure apartat de la resta. Alguns cops, quan ja té al nen en qüestió assegut, aquests queden callats i dolguts o plorant desconsoladament.

Em sembla una tècnica que, d’acord amb els paradigmes conductistes, li pot resultar útil en aquell moment a la tutora perquè el nen ha deixat de molestar dins de l’assemblea, malgrat això, el nen continua “molestant” perquè ara plora o s’ha empipat i és motiu de distracció per a la resta d’infants.

A més a més, d’aquesta manera el nen pot arribat a percebre que l’adult s’ha empipat amb ell i per això no el vol a prop però, dubto que amb aquesta manera de fer el nen comprengui perquè és tant important prestar atenció i perquè s’ha molestat tant la seva tutora ja que, podria prendre la situació com un repte i continuar desafiant l’adult en les properes sessions d’assemblea.

Tanmateix, sí que em mereix mencionar una estratègia en particular que li dóna molt bon resultats per demanar l’atenció dels nens, jo també l’he adoptat fins aleshores. Ha inventat una cançoneta curta acompanyada de la interpretació amb el dit del que es diu. Amb l’excusa de la cançó, que sembla que els encanta, aconsegueix que els nens aturin de fer el que estan fent i després reprèn l’assemblea.

Em plantejo la importància dels primers dies amb el grup classe perquè en aquests moments és quan es configura la dinàmica del grup. Els nens s’acostumen a una manera de ser tractats i actuen en conseqüència.

9.      Quin grau de satisfacció té el centre amb aquesta bona pràctica?

El centre té molt en compte la importància de motivar la creació de la noció de identitat en els nens, tant com a grup del centre, grup d’aula i, per suposat, fomentar la noció de identitat de cada nen en particular.

Als diferents espais del centre podem trobar produccions on es recopila diferents objectes o imatges de nens de totes les aules amb un mateix propòsit. N’és un exemple d’altres anys on el centre va disposar una tauleta amb espelmes de diferents nens amb un cartell que deia “tots som diferents però amb la mateixa flama”. Aquests són exemples que demostren que el centre té preocupació de fer de tota l’escola un mateix ens.

Continuant amb aquesta filosofia, a les aules en particular, cada tutora ha desenvolupat una dinàmica per dur a terme l’assemblea. Adaptant-se a les característiques i necessitats dels infants, trobem diferències en les assemblees de la classe de les estrelles, la classe de les tortugues i la classe dels caballets de mar. Als més petits per exemple, se centra l’atenció en fer que es moguin i cerquin les imatges dels companys arreeu de la classe, a la classe dels més majors, les tortugues, l’assemblea varia molt i s’aprofita per introduir noves temàtiques o per distendre el grup amb un recull molt ampli de cançons. En el cas de les estrelles, es caracteritza per la constància i repetició de tasques que, a més de desenvolupar el concepte de identitat dels nens, els inicia en el llenguatge i reconeixement de lletres quan es passa llista.

En conclusió, el centre té uns principis clars i ho apliquen distintament per fer del moment d’assemblea, un moment significatiu, enriquidor i motivador pels infants.

10.  Quins indicadors dels què tenim, s’hi veuen reflectits?

ÍTEMS PER IDENTIFICAR BONES PRÀCTIQUES

-          Fomentar la motivació de l’alumnat.

-          Potenciar l’autonomia de l’alumnat.

-          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

-          Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat.

-          Vincles afectius i positius amb l’alumnat.

-          Fonamentació teòrica al darrera. 

-          Materials originals i atractius, motivadors.


1 11.      Quins canvis hi faries?

L’assemblea de classe proporciona als nens i nenes un espai que podria ser útil per a la reflexió i la discussió de diferents qüestions que els afecta. Si hagués de dissenyar una assemblea tindria en compte que fos un lloc on els nens poguessin expressar la seva opinió, prendre decisions, parlar dels projectes de treball que es vulguin, etc.

Tenc la sensació que els nens no presten atenció a l’assemblea perquè només participa activament un nen, el protagonista del dia, excepte en el moment de cantar les cançons. Tot i que és important desenvolupar hàbits amb les rutines, em plantejo la necessitat de flexibilitzar aquesta pràctica per tal de fer-la més motivant.

Aquesta idea es pot dur a terme des de petits canvis de cançons o canvis més substancials com ell tractament de temes que interessin als nens cap a I'acceptació de les diferències, cap a la comprensió crítica, cap al desenvolupament de I'autonomia i també de la capacitat de cooperació, etc.

L'estudi de la interacció, de la comunicació, del diàleg, a les assemblees escolars, considero que és important, des del punt de vista educatiu, perquè crec que ho és el fet que els alumnes d'un centre escolar aprenguin a transformar situacions de conflicte de valors en un fòrum de discussió que porti cap al coneixement compartit de punts de vista, cap a un eixamplament de perspectives referencials, Aquest paper tan important de regulació de la vida del grup i de la vida de I'escola fa que les assemblees tinguin un gran valor educatiu, no sempre prou reconegut o explotat.

*Justificació d'etiquetes:
3.2. A l'apartat 11 del document, faig una reflexió sobre l'organització d'aquesta pràctica i, en general, sobre les dinàmisques establertes en l'assemblea de la meva classe.
3.3. Es contrasta allò que es diu en els documents del centre amb les pràctiques i rutines que du a terme l'escoleta en les diferents aules. He explicat que dins de les mateixes línies d'actuació a favor de desenvolupar la identitat dels infants, les tutores fan una assemblea estructurada.