5. Les creences sobre educació

Les creences sobre educació són diverses i diferents entre mestres i educadors, a continuació analitzo una situació observada al centre on faig les pràctiques per tal d’analitzar quines creences hi ha al darrera:

L'hora de dinar

És un dia qualsevol, avui es queden a dinar 5 nens. Partim de la classe cap al menjador amb la senyal de “ a dinar!”

Normalment, es diu als nens que no poden anar corrents al menjador però avui tant se val. Els nens s’asseuen en la taula redona en la qual poden dinar fins a 10 nens junts. Quan arriba la tutora a la altura de la taula els diu que s’han de canviar de taula.

El motiu és el següent: la classe de les tortugues també dinen al menjador i en aquest cas, totes dues classes no caben a la mateixa taula perquè entre estrelles i tortugues hi ha més de 10 nens. Per això es reparteixen una taula per classe.

Els nens s’aixequen i s’asseuen a l’altra taula i esperen mentre piquen de mans a la taula, criden, riuen i juguen amb qualsevol cosa i per qualsevol motiu. La tutora indica que no poden fer tant de soroll i se’n va a per el menjar.

Mentre, vaig repartint els pitets als infants i els ajudo a ficar-se’ls.

Quan arriba el menjar, la tutora fa els trossets de menjar més petits, o barreja l’arròs amb la carn, o reparteix els plats que tenen més menjar als nens que acostumen a menjar més, als nens que no els hi agrada la verdura lleva dels seus plats per donar-li a altres nens i altres pactes. De vegades fa aquests ajustos abans de repartir els plats i altres vegades a la taula.

Agafa una cadira i s’asseu al costat dels nens que la majoria dels dies mengen a un ritme per sota de la mitjana del ritme del grup.

Agafa el cobert d’un dels nens i comença a donar-li de menjar, després agafa el cobert d’un altre i a ritme 1, 2, 1, 2, va donant de menjar a 2 o 3 nens a la vegada.

Tot s’ha de menjar en l’ordre que està establert: primer plat, segon plat, postres i aigua i, en la mesura que sigui possible, tots han de canviar de plat al mateix temps.

Un nen triga més que els altres:

Normalment es reparteix el segon plat quan la majoria dels nens de la taula ja han acabat amb el primer plat. Els que han acabat han d’esperar asseguts i els que encara no han acabat s’han d’afanyar perquè la resta de nens no es desbaratin.

Llavors, la tutora dóna de menjar als nens que triguen més.

Un nen no vol menjar:

La tutora posa el cobert als llavis del nen que no vol menjar i demana que obri la boca. Si el nen no fa cas, ella continua fent pressió amb el cobert per tal que el nen obri la boca. Després d’intentar-ho durant uns segons puja el to de veu i ho torna a demanar.

Amb una mica d’aquest forcejament aconsegueix que mengin alguns nens però altres no cedeixen.

De vegades, la tutora subjecta el cap del nen perquè la miri i agafant pel front, inclina el cap del nen cap endarrere i fica el menjar a la boca mentre demana: “No ho treguis de la boca.”

Un nen expressa: “això no vull.”

La tutora li diu que ha de menjar de tot, que està bo o altres sentencies amb intenció de convèncer al nen. “s’ha de provar, al menys prova-ho.”

Després d’una estona la tutora agafa amb la forquilla menjar que el nen ha expressat que no vol menjar perquè no li agrada i ho intenta amagar amb altres trossos que sí li agraden. Fica la forquilla amb rapidesa perquè al nen no li doni temps a tancar la boca ni a examinar el que hi ha. Comença a donar el menjar amb certa pressa perquè sembla que vol aprofitar la treva. Ara que el nen ha obert la boca li vol donar tot el menjar possible abans que torni a dir que no vol més.

Un nen es nega a menjar.

Alguns nens es neguen a menjar o a tragar el que tenen a la boca.

Em sembla normal que alguns nens s’estanquin amb el menjar a la boca, ni masteguen ni s’ho empassen; la típica “bola”. Arribats a aquest punt no es deixa que el nen tregui la bola sinó que s’ho ha d’empassar i fins que no ho faci allà estirà.

Si un nen intenta escopir el menjar, la tutora agafa la forquilla i intenta que el menjar no surti de la boca. Si el menjar cau no li torna a donar però fa que la tutora rebufi i li fiqui més menjar, com si es tractés d’una passa endarrera.

Quan passem a les postres, sembla que marca un punt d’inflexió perquè ja queda poc temps per tornar a classe i aquells nens que encara no han acabat amb el segon plat s’han d’afanyar, ara més que abans.

Avui hi ha kiwi, poma i pera. Només pocs nens s’atreveixen a agafar allò verd tant estrany. Aquells que agafen el kiwi, ho tasten però el sabor àcid no els agrada del tot, deixen de menjar i intenten agafar un tros de poma. La tutora diu “Si ho agafes, t’ho menges. Obri la boca.” Tal com diu, aquell nen que s’ha atrevit a agafar menjar desconegut està obligat a menjar-se el tros abans d’agafar una altra cosa. La tutora prefereix que no mengi més a que ho canviï per altra peça.

Tornant amb aquells que encara van pel segon plat, si no hi ha manera de fer menjar al nen i queda poc per tornar a classe, es diu al nen “va, 3 i ja està.” O “les 2 últimes” en funció del nivell d’intensitat amb el que s’ha intentat que mengi i la quantitat de menjar que queda al plat.

Com a excepció, deixa al nen ressagat amb el segon plat que mengi una mica de fruita o aigua per ajudar a tragar la bola.

Altres vegades això no passa i el nen queda allà assegut fins que no tragui i faci 3 cullerades més, es mengi les postres i begui una mica d’aigua, en aquest ordre. “Fins que no t’ho mengis no pots venir a la classe”, “mira que et quedaràs aquí amb na X (personal de neteja)”, “ què li direm a sa mamà quan pregunti si has menjat bé?”, “en X et guanyarà”, “va menja, n’Anabel es queda aquí amb tu” etc.

Molts dies m’he quedat amb nens que encara havien de menjar les darreres 3 cullerades, postres i aigua quan la tutora ha tornat a classe amb la resta de companys.

En aquest punt, quan el nen es veu sol, fa grans esforços per acabar tot el que li queda. Molt atabalats s’afanyen amb grans presses per empassar-s’ho tot.

Quan tornem a classe, anem al bany a fer netes les mans i seure al vàter o a l’orinal. Després la tutora anota a una pissarra si els nens han menjat bé o malament.

La tutora anota “ha menjat bé” en la casella d’un dels nens que ha costat grans esforços que s’acabés el menjar i m’explica: és perquè els pares que diuen que els nens no mengen a casa vegin que es pot aconseguir.

•       Quines creences manifesta la mestra en la situació descrita?

- L’hora del dinar ha d’estar estructurat i s’ha de portar un ritme uniforme.

- En front a les negatives dels nens hi ha que mostrar una actitud autoritària perquè sinó no mengen.

- A l’hora de dinar, tots els nens han de menjar el mateix i si s’acaben el plat millor.

- És important que els nens tastin el que és nou.

- Sempre poden menjar 3 cullerades més encara que diguin que no poden més.

- Si amenaces a un nen dient que si no menja quedarà tot sol, menjarà amb més rapidesa.

•       Quins són els fonaments teòrics de la situació descrita?

Com qualsevol moment, l’hora de dinar també és un moment educatiu i s’ha de tenir cura de respectar les necessitats dels infants a la vegada que s’educa en el context.

Aquest és un tema que em toca, em preocupa en alt grau i, he de dir que, gràcies a l’assignatura Estratègies de Intervenció educativa II que he cursat aquest mateix curs acadèmic, les meves creences s’han consolidat i han quedat avalades amb teoria quan varem tractar a classe les problemàtiques que sorgeixen amb la nutrició dels infants.

He recuperat un article de la revista educativa Guix d’infantil que la professora de l’assignatura abans esmentada ens va facilitar. És el següent: Thió, Carme. El menjar més enllà de la nutrició. Guix d'infant, gener 2011: 44-45. Web. 10 Juny 2014. http://guixinfantil.grao.com/revistas/guix-infantil/059-amor-i-educacio/el-menjar-mes-enlla-de-la-nutricio-autonomia-autoestima-responsabilitat

En aquest article es tracta un cas en particular i anomena uns principis essencials a seguir quan els nens no volen menjar. En David és un nen que no vol menjar coses noves i està acostumat a aconseguir el que vol: que li canviïn el menú si no li agrada el que hi ha.

Finalment, sense xantatges, ni grans traumes s’aconsegueix que el nen comprengui que menjar és un acte individual i que per ell mateix ha de comprendre la necessitat de menjar variat i saludable. Els consells que es donen als pares és que romanen ferms però comprensius. Aconsello a tothom que llegeixi l’article; és senzill i ràpid de llegir i molt recomanable.

Destaco aquest fragment que m’ajuda a resumir que val més deixar-ho estar, no val la pena fer de l’hora de dinar un patiment. El nen no morirà de fam perquè un dia mengi poc d’allò que no li agrada:

 “Escoltar l’infant quan diu que no en vol més. Si, després d’insistir-hi, no canvia d’opinió, val més deixar-ho estar. El que s’hi guanya és poc i, en canvi, s’hi pot perdre molt (vòmits, disgust, el plat per terra, etc.) (...) Li expliquen que, a partir d’aleshores, canviaran les pautes: es fa només un menú; si el rebutja, li manifesten empatia sense enfadar-se (els sap greu que no vulgui menjar perquè el cos ho necessita, perquè sentirà gana..., però és cosa seva...), però també es mantenen ferms, no hi ha cap més opció; passat un temps limitat, es retira el plat i es «tanca» la cuina; fins al proper àpat.”

Entenc doncs, que el menjar, és un altre moment educatiu i que requereix temps ja que és un procés en el qual el nen ha de trobar plaer per alimentar-se i, a poc a poc, tastar coses noves.

En molts casos, els nens es neguen a menjar per cridar l’atenció i és un perill insistir i forcejar amb aquest. En aquests casos cal dialogar amb l’infant, saber perquè no vol menar, explicar-li perquè s’ha de menjar i, tot i que ens mostrem ferms hem de ser flexibles alhora i donar oportunitats. Podem retirar el plat si ja no es vol més perquè així fem veure al nen que no és cap joc (ara et llevo el plat, ara tel torn, et donc una altra cosa, te’l trec un altre cop, etc.). Si no vol menjar ara, ja menjarà més endavant o demà, pot ser avui no li agrada el que hi ha però si ho tasta, un altre dia serà un sabor conegut i gradualment agradarà. El paladar també s’educa.

•      Coincideix amb la teva visió i amb les teves creences?

L’hora de dinar no es desenvolupa  d’acord amb les meves creences i amb els marc teòrics que conec i guien les meves pràctiques.

Personalment, el menjar em sembla un aspecte molt complicat. Tot i que coincideixo en que és important que els nens tastin el menjar nou, mai obligaria a menjar-se un tros sencer d’allò que és nou. Sembla com una mena de càstig per atrevir-se a provar coses noves. Possiblement el nen que ha hagut de menjar el kiwi, el pròxim dia no tastarà res nou.

Mai ficaria menjar a la força a un nen que no vol menjar. No es pot obligar a un nen a mastegar i tragar, si no ho vol fer cal motivar-lo i explicar-li la importància de la alimentació però no crec que forçant s’aconsegueixin resultats a llarg termini.

Més que sobrevalorar que mengin tot el que hi ha al plat, penso que és important educar per a una bona alimentació, desenvolupar el gust per menjar poc a poc i comprendre que les coses noves costen.

Les meves creences són:

-El menjar és un tema complicat i cal adequar-se a les característiques de cada nen per a una experiència positiva.

-El xantatge no facilita l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables.

-El respecte del ritme dels nens és més important que tornar a classe tots alhora.

-Abans de donar de menjar als infants hi ha que deixar que ells desenvolupin la seva autonomia.

-L’hora de dinar ha de ser un moment agradable i educatiu.

* Reflexió referent a la lectura de l’article de Latorre, M.J.; Blanco, F.J. (2007) Algunos conceptos clave en torno a las creencias de los docentes en formación. Docencia e Investigación. 15.P.147-170 Consultat el 30/05/2014 en http://bddoc.csic.es:8080/detalles.html?id=589333&bd=EDUCA&tabla=docu

Què he aprés de la lectura?

Amb la lectura de l’article  he pogut reflexionar i aprendre més sobre què signifiquen les creences. Em fa pensar en quantes creences negatives que hi ha a la societat però també en el món de l’educació. Hi ha moltes creences que perjudiquen la imatge d’infància i en definitiva, resulten un problema per a la bona educació i cura dels infants.

Tampoc no hi ha creences generals fixes i els docents abracen un parell, sinó que és més complex. Cadascú té les seves pròpies creences i aquestes són canviants, van evolucionant i s’obliden, es fan de noves, etc.

Què ha aportat al meu rol de practicant?

La lectura m’ha fet reflexionar sobre quines són les creences que he escoltat al llarg d’aquest anys i quines m’han acompanyat. Quines són les meves creences?

Llavors, m’he adonat que si ningú no es qüestiona la veracitat d’aquestes sentencies, s’acaben heretant i assumint.

En conseqüència, l’article m’ha fet prendre més consciencia i fer revisar allò que pensava que era inqüestionable. Destriar les creences que no tenen fonamentació teòrica i reformular-me de noves perquè no tenir un model correcte pot incidir en el meu aprenentatge de forma directa i subliminalment. Se suposa que la meva tutora és el meu model per aprendre com ser mestra. 

Quines preguntes puc plantejar a la meva tutora a partir de la lectura?

Tot i que ja m’havia adonat de petites pràctiques que la meva tutora du a terme a la classe que no tenen tota la reflexió al darrera que caldria perquè no són del tot encertades,  ara em plantejo quin és el fonament que ella li posa al darrera, perquè ho fa així, és a dir, perquè creu que funciona i és el millor.

Tanmateix, encara no em sento capaç de preguntar-li a la meva tutora perquè penso que se sentiria qüestionada o ofesa.  Quan intento parlar amb ella de fonamentació i teoria que hi ha al darrera de qualsevol situació  no sento que se senti a gust amb la conversa, és més, tenc la sensació que ho intenta evitar de la mateixa manera que ella mai em qüestiona ni em fa preguntes per saber quins coneixements tenc.

Li faria preguntes de tipus:

-          Com creu que és millor resoldre un conflicte entre els infants?

-          Quins aspectes trobes més importants desenvolupar en els infants i per què?

-          Quines estratègies trobes que domines més i per què?



*Justificació d'etiquetes:
2.2. identifico les meves pròpies creencesi les enumero fent un contrast de les creences que he observat en la pràctica analitzada. 
2.4 Hem qüestiono la repercusió en el meu procés d'aprenentatge a les pràctiques la convivència amb creencies errònies i pràctiques incorrectes. 
3.1. Hem qüestiono les creences de la meva tutora i quina fonamentació hi ha al darrera. Com es justifica?
3.2. Aporto reflexions sobre conflictes que aparèixen durant el transcurs de l'hora de dinar al centre on faig le spràctiques.
4.1. Tot plegat identificant uns marcs teòrics per justificar les meves creences. 

4. Indicadors de qualitat. Jana Suau

Gràcies a una conferencia que Jana Suau ens va dedicar el dia 6 de març, hem pogut conèixer més i tenir evidències de com l’escoleta en la que treballa com a coordinadora,  Els Molins del Sencelles ,  du a terme projectes i ambients de treball.

Es destaca la importància de fer pinya davant de reptes nous com projectes o pràctiques més senzilles. Sempre cal una reflexió grupal de tot l’equip del centre per establir criteris i objectius determinats. Tothom ha de treballar amb les mateixes línies i amb el mateix fi.

Tot i això, s’ha de comprendre i permetre que cadascú porti el seu ritme dins del projecte comú. A més, tenir en compte que hi ha diferents nivells, nens de diferents edats i que cada classe té un caràcter que l’identifica. Amb aquestes particularitats presents, és més que necessari fer reunions periòdiques, sinó setmanals per poder cohesionar la feina entre l’equip, si algú perd de vista l’horitzó pot demanar ajuda als companys per retrobar-se.

Però, per seguir aquest ritme i triomfar en l’estil de treball col·laboratiu és molt important l’actitud dels docents. Cal una mentalitat oberta cap al canvi i als suggeriments o consells.

I, finalment, és necessari parlar de metodologia. Per a que el moviment que una escola impulsi sigui de qualitat ha de partir irrevocablement d’una fonamentació teòrica actual i correcta que avali els seus principis i accions. Cal doncs, reunions periòdiques i molta feina per dialogar i reflexionar junts capa a una mateixa línia educativa, el mateix pla d’actuació on tots els docents estiguin d’acord i se sentin orgullosos de la pedagogia de les seves aules.

Alguns autors que orienten i marquen les bases de la línia pedagògica del centre són Malaguzzi, Montessori, Waldorf, Pikler, Piaget, Vigotsky, etc. aportant pautes per a la relació de l’escola amb la família i l’entorn, per a desenvolupar l’autonomia dels infants, per a dissenyar espais i aportar materials adequats, per a l’aprenentatge significatiu, globlitzador i individual, etc. Així doncs, aquesta escola s’organitza principalment per ambients de treball com la cuineta, les construccions o la sala de la llum. Aquests espais estan dissenyats per motivar a l’infant i convidar-lo a aprendre transversalment un munt de competències i conceptes mentre manipula, explora, imagina, investiga, etc.

Amb aquesta manera de fer, es garanteix que l’alumne esdevingui el veritable protagonista del seu procés d’aprenentatge i se’l permet aprendre sobre el seu procés, donant-li l’oportunitat d’aprendre segons les seves necessitats i inquietuds en diferents ambients ben pensats i dissenyats educativament per tal de garantir aprenentatge amb l’ajuda d’un mestre que faci de guia i ajudi a l’infant a trobar-s’hi en aquest mar de possibilitats.

A tall de cloenda i a arrel de l’explicació feta faig un llistat d’indicadors de qualitat que considero que na Jana ens ha deixat veure entre línies del seu discurs:

• -          Fonamentació teòrica al darrera de la pràctica.
• -          Treball coordinat i consensuat a nivell docent amb reunions periòdiques de claustre.
• -          Continua reflexió i anàlisi de la realitat de les aules.
• -          Recerca de la millora i ment oberta al canvi.
• -          Un pla comú que orienti als docents amb el qual se sentin segurs.
• -          Idea d’infant clara i actual.
• -          Metodologies actives i significatives per als infants
• -          Activitats motivadores: obertes, flexibles, variades, etc.
• -          Respecte i implicació envers l’educació de l’infant. 

*Justificació d'etiquetes:
1.3: Accedeixo i reviso altres experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.

1.4. Arribo a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació que na Jana ens va exposar amb teoria.


4.2. Identifico bones pràctiques, ja que recullo els indicadors del que seria una bona pràctica

3. Anàlisi del centre i de la meva aula.

Per analitzar el centre on estic fent les meves practiques utilitzaré la metodologia d’anàlisi DAFO que consisteix en estudiar la situació interna i externa d’una entitat o projecte. Després, serà més senzill fer una aproximació a un pla d’acció futur, en aquest cas, per la meva part. Les sigles DAFO corresponen a les paraules: debilitat, amenaça, fortalesa i oportunitat.

-Debilitat. Són els factors que constitueixen una barrera o dificultat a nivell intern. El nostre objectiu és identificar les debilitat per concretar què ha de millorar?

-Amenaça. És la situació externa a l’escola que afecta de manera negativa al funcionament del centre. El nostre objectiu és determinar com podem compensar aquests dèficits?

-Fortalesa. Aquells elements interns positius que beneficien l’activitat del centre. Tanmateix sempre ens podem preguntar com podem destacar encara més? És possible perfeccionar les nostres virtuts?

-Oportunitats. Tot allò positiu que trobem i es generen en el nostre entorn que pot beneficiar al centre si s’aprofiten bé. De quina manera podem aprofitar les situacions externes?

A continuació veureu les matrius DAFO que he confeccionat sobre el centre de pràctiques i l’aula en la que estic:

Anàlisi de centre:

Debilitat	Amenaça
Metodologia conductista present. Predomina l’assistencialitat. Destaca l’autoritarisme sobre la comunicació i reflexió amb els infants. Activitats proposades sense prèvia contextualització ni posterior representació. Poca participació activa dels infants. Agrupacions per edat en comptes de nivells. Sala de la llum poc aprofitada. Mai la visiten. Contradiccions amb els documents del centre.	Retallades educatives. Més consideració de la educabilitat de l’etapa 3-6 sobre l’etapa 0-3. Estacionalitat laboral de les famílies à pèrdua de la col·laboració.
Fortalesa	Oportunitat
Instal·lacions i recursos nous. Bona documentació per a les famílies. Activitats d’experimentació. Treball de la identitat. Lloc i temps per a la psicomotricitat. Cuina i menjador propi. Gran pati amb vegetació. Col·laboració de les famílies amb el centre. Documents molt constructivistes i acurats.	Poden accedir a les instal·lacions del poliesportiu al costat del centre. Amb naturalesa a prop. Ubicació ben comunicada. Escola i altres serveix a prop de l’escola. Parking. Connexió a internet.

Anàlisi d’aula:

Debilitat	Amenaça
No utilització de TIC’s. No hi ha un espai ni temps per recordar les normes de la classe. Excés d’intervenció (en conflictes individuals, en conflictes entre nens, en les activitats quotidianes, en les activitats d’experimentació...) Alt grau d’exigència quant al silenci i estar assegut. Falta d’educació emocional. Pocs materials a l’abast dels nens (diferents materials per a construccions, joc simbòlic, lectura i expressió) Poca varietat d’activitats. (Experimentació) El temps contra els ritmes individuals dels infants. Poques oportunitats per a desenvolupar l’autonomia dels infants. Ambient nerviós i d'estrés. Manca d’una zona de tranquil·litat. Només hi ha un racó (el de cuina). Instruccions contradictòries (demanar que els nens descansin amb crits, deixar a alguns nens fer una cosa i a altres no, normes que canvien, etc.) Moment de canvi de bolquer durant el descans. Alguns nens s’han de despertar per canviar-se i després se’ls torna a demanar que descansin. Manca flexibilitat.	18 nens per a 1 sola persona. Falta de formació del personal en educació emocional. La psicomotricitat depèn del temps que faci i del nombre d’adults per classe per sortir al poliesportiu.
Fortalesa	Oportunitat
Organització del temps per rutines. Activitats de manipulació i experimentació. Les famílies acompanyen als nens dins de l’aula i el venen a buscar dins. Alguns pares han elaborat i participat en activitats dins de l’aula. El mobiliari i les instal·lacions estan pensades per als nens.  (ex: els nens no arriben a la maneta de les portes) Sistemes de comunicació amb els pares per demanar materials, guardar objectes o dipositar la roba bruta. Moments de guarda assistencial, menjador i acomiadament on algunes classes comparteixen espai, a més del pati. Il·luminació natural de l’aula.	Fer activitats fora del centre i fora de l’aula. Fer grups heterogenis. Treure més profit del pati. Treballar més coordinadament amb les famílies. Algunes estan molt implicades i interessades. Fer més racons. Disposar els materials i els mobles d'altres formes per crear espais. Emprar la sala de la llum, fer música.

Ara que conec el context en el que m’estic formant m’he de plantejar el següent: Com he de treballar les meves competències? Quines tasques i estratègies per millorar m’he de plantejar?

Sempre intento ser fidel a tot allò que he aprés en aquests darrers anys d’universitat sense interrompre ni confrontar amb les pràctiques de la tutora. De vegades és difícil o impossible, és per això que en algunes circumstàncies he fet coses que mai hauria pensat que faria i, en alguns casos, mentre ho he estat fent m’he sentit incòmoda o malament.

Un dels meus objectius és no perdre mai aquesta voluntat de reflexionar sobre el que fan i sobre el que faig jo perquè si faig les coses sense plantejar-me si té valor educatiu m’acabaré contagiant de males pràctiques i acomodant-me a allò que es fa perquè sempre s’ha fet així.

Per això, durant les pràctiques vull tenir a prop la teoria que m’ha estat acompanyant durant aquest tres anys de carrera. Quan soc a l’aula tenc una altra visió més analítica i reflexiva que  fora. Cada situació que capta la meva atenció passa per aquesta mirada reflexiva i intento relacionar-ho amb tot el que sé en base als marc teòrics que guien les meves accions. D’aquesta manera, igual que puc analitzar el que ja ha passat, tracto de pensar abans d’actuar per tal de fer allò que cal, allò que necessiten els infants.

Si tots féssim el primer que ens passa pel cap de res serveix tanta teoria i pedagogia al darrera. Les nostres accions tenen una altra repercussió en els infants i per tant, la nostra responsabilitat com a docents o educadors és la de actuar en conseqüència i professionalitat.

Per a millorar en aquesta pràctica, m’he plantejat uns principis que m’ajudin a no traspassar la línea entre allò professional i allò incorrecte.

Per exemple:

-          - No vull cridar als infants perquè jo estigui cansada o estressada. (Clima de confiança i suport)

       - Acompanyar i guiar la resolució de conflictes. Mai mirar cap a un altre costat. (introducció educació emocional)

        - Escoltar als infants per petita o simple que pugui semblar les seves explicacions. (escolta i mirada activa)

-          - Deixar fer. Deixar equivocar. (Als infants i a jo mateixa.)

-          - Fer-los participar. Fer-los pensar.  (Infant com a protagonista)

Tot i que la llista pot ser i la faria més llarga, aquests són els 5 principis que considero més importants i vull tenir ben presents durant els dies.

Per altra banda, quant a la monotonia en les activitats que es fan a l’aula, quan jo faci les meves activitats, vull aportar novetat. De vegades, em sembla que els infants estan avorrits de les activitats repetitives i estàtiques que es mantenen durant les setmanes: pintar i plastilina.

Tanmateix, la meva classe és molt moguda i els nens no estan acostumats a altres formes de fer. Tampoc a que la tutora els faci expressar-se o participar en converses. Aquests són aspectes que hauré de tenir en compte amb els meus plantejaments perquè si faig propostes que els nens no poden assumir, per molt educatives o enriquidores que puguin ser, no funcionaran per a aquests nens en particular.

En general, he de fixar-me en tot i aprendre de cada cosa com una esponja i alhora he de ser flexible i emmotllar-me a les circumstàncies. 


*Justificació d'etiquetes:
2.3. Faig una descripció del que vull aprendre i explico perquè.
2.4. Em qüestiono el meu procés d'aprenentatge.
2.6. Argumento perquè faig el que faig donat que em trobo en posició de practicant.
2.7. He cercat maneres de millorar la meva actuació professional. Per exemple amb els meus 5 principis. 
3.2. Reflexiono amb el DAFO sobre l'organització del centre.
4.1. Al llarg de l'entrada he fet referpencia als marcs teòrics per tal de justificar les meves reflexions. 

3. L’acollida en l’escoleta

El primer dia que vaig visitar l’escoleta va ser el primer dia de presentació on les meves companyes i jo ens vàrem reunir amb la directora del centre perquè ens mostrés les instal·lacions i ens orientés sobre com hauríem de començar els primers dies.

Vàrem entrar al seu despatx i ens va explicar una mica com estaven organitzades les aules i els horaris del centre. També ens va mostrar un power point que veuen les famílies els primers dies quan matriculen els seus infants. El power point explicava a grans trets la línia educativa del centre, amb imatges i principis, tot molt clar i amable.

Mentre la directora parlava em transmetia de forma amable que m’encontrava en un ambient tranquil, on poc a poc aniríem agafant confiança i ens acostumaríem a les rutines del dia a dia en l’escoleta

Vaig sortir del centre amb la sensació que ens ajudarien en tot moment. Sabia que havien acollit a universitaris del practicum durant altres anys i que aquesta experiència els ajudaria a guiar-nos paulatinament i de forma correcta. Em trobava molt tranquil·la, amb il·lusió i ganes de començar al dia següent.

El primer dia a l’aula

Vaig arribar amb els típics nervis quan algú comença alguna cosa nova però amb seguretat perquè sabia que tant la meva tutora com la resta de personal del centre tindria en compte que necessitàvem ajuda.

El primer dia varem anar a un aula de 8-9:00h per observar els primers infants que arriben i necessiten el servei de guarda fins a les 9:00h quan poden anar a les seves classes amb les seves tutores.

En aquell moment varem observar el joc lliure d’un parell d’infants i alguns es van apropar a nosaltres per jugar i fer les primeres interaccions. Vaig pensar que aquells nens eren super petits. Eren molt petits! No entenia res del que em deia el nen més gran de tota la sala. Allò em va preocupar.

També varem poder parlar amb la mestra de suport i amb altres tutores sobre com esperàvem que seria el nostre primer dia. Ens van intentar tranquil·litzar però jo el que necessitava era acció, no tranquil·litat, jo volia començar el dia.

Vaig arribar a la meva aula a les 9:00 i allí vaig trobar una tutora que no era la meva. Com que no vaig rebre cap tipus d’instrucció vaig començar a interaccionar amb els infants. Alguns eren curiosos i altres més reticents, sense forçar la situació vaig intentar parlar i jugar amb aquells que s’apropaven a mi. Vaig tenir la sort que el nen més major amb el que vaig estar jugant de 8:00-9:00 anava a la meva classe i em va rebre amb una abraçada a les cames. Allò em va donar seguretat perquè són nens, són amables, agraïts, feliços... El que més em preocupava no era caure bé als nens, era arribar a entendre’m amb la meva tutora.

Ella va arribar justa de temps, es va presentar ràpidament i va començar a fer els seus deures. La directora ja ens havia dit que els primers dies, una setmana, seria per observar per això vaig intentar captar els petits moments que sorgien entre els infants, com jugaven, com es comunicaven. M’havia d’acostumar als seus nivells maduratius ja que mai havia tingut la possibilitat d’estar amb infants d’aquestes edats i molt menys en un context expressament educatiu.

Des del primer dia aquell va un dels meus objectius. Aprendre a identificar les necessitats del nens d'aquella edat (2-2'5 anys).

El dia va començar apressuradament. La tutora va cridar “a recollir!” i, poc a poc, alguns feien cas. La mestra els ajudava a recollir i jo faig fer el mateix. Després van fer l’assemblea. Jo vaig seure amb ells i com una nena petita més vaig escoltar la tutora i vaig observar.

La jornada d’aquell dia va ser ràpida, plena de dubtes que es resolien sols. Ara toca això, ara toca allò. Ara anem aquí, ara anem allà. Em vaig sentir com el ca oveller que s’assegura que les ovelles facin cas al pagès.

No sabia el que havia de fer ni si ho estava fent bé.

Pot ser em va faltar una mica més d’orientació abans de començar. No sabia quines eren les expectatives de la meva tutora ni quins eren els objectius mínims que havia d’assumir.

Em vaig limitar a observar, imitar i intervenir el mínim possible. No volia interrompre les seves rutines.

Tot i que agraeixo que als primers dies no he hagut de fer gaire cosa, ni m’han demanar ni exigit gaire cosa, penso que em manquen instruccions i explicacions sobre com he de tractar amb les famílies, com he de resoldre els conflictes, quins aspectes dins de l’aula i al menjador són més importants, etc. 

*Justificació d'etiquetes:
2.3. Faig una descripció de les meves sensacions i de tot allò que m'espera amb il·lusió d'aprendre a actuar professionalment. 
2.6. Argumento com vaig actuar els primers dies i perquè.

2. Competències docents. Contrast amb la lectura del sociòleg i antropòleg Philippe Perrenoud.

Al llarg d’aquestos dies hem continuat reflexionant i cercant informació sobre les competències d’un mestre ideal, bo, competent...  La lectura de Perrenoud, P. (2007). Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Graó ens ha ajudat a reflexionar el següent:

He trobat un enllaç a internet on podeu trobar les 10 competències de Perrenoud

• Quines de les competències assenyalades a la lectura de Perrenoud, també apareixen a la meva definició de mestre ideal? 

En general, les meves competències són massa generals per això penso que moltes de les competències específiques que recull Perrenoud es troben implícites en alguna de les meves.

Faré una taula per comparar les competències ja que així quedarà més clar i serà més senzill de llegir:

Les competències del meu mestre ideal	Competències específiques de Perrenoud
Serveix com a guia del procés d’ensenyament-aprenentatge.	Treballar a partir de les representacions dels alumnes. Treballar a partir dels errors i els obstacles en l’aprenentatge. Concebre i fer front a situacions-problemes ajustat al nivell i a les possibilitats dels alumnes. Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyança.
Té una actitud positiva i d’escolta envers els infants.
S’acosta als infants i es posa al seu nivell per parlar i escoltar-los.
Respecta els seus drets.	Preveu la violència en l’escola i en la cuitat. Lluita contra els prejudicis i les discriminacions sexuals, ètniques i socials. Desenvolupar el sentiment de responsabilitat, solidaritat i el sentiment de justícia. Fer front a la heterogeneïtat en el grup-classe. Practicar en un suport integrat, treballar amb els alumnes amb grans dificultats.
Respecta els diferents ritmes dels infants.	Ofereix activitats de formació opcionals, “a la carta.” Afavoreix la definició d’un projecte personal de l’alumne.
Els deixa ser protagonistes i té en compte els seus interessos i inquietuds.	Implicar als alumnes en activitats de investigació, en projectes de coneixement.
Sap propiciar un ambient de qualitat, moments amables i vincles positius.	Això es podria arribar a aconseguir una mica amb: Participació en la creació de regles de vida comuna referents a les regles de disciplina al centre, les sancions i l’apreciació de la conducta.
És la figura de referència a l’aula però mai s’imposa als nens.	Analitza la relació pedagògica de l’autoritat i la comunicació en classe.
Entén la necessitat de l’educació emocional des de petits i la du a terme.
Guia la resolució dels conflictes mitjançant el diàleg i prioritza que els infants ho facin per ells mateixos sense exigir un resultat concret (ex: demana-li perdó i dóna-li un petó).	Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia en els nens.
És conscient de la realitat que viuen els infants i tracta temes de l’actualitat dins d’un context real.
Introdueix les TIC’s com a element constantment present a les nostres vides i ensenya com utilitzar-les correctament.	Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius rellevants en ensenyança. Utilitzar els instruments multimèdia en l’ensenyança.
En contínua formació.	Saber explicitar les pròpies pràctiques. Establir un control de competències i un programa personal de formació contínua. Negociar un projecte de formació comú amb els companys de l’equip, escola, red, etc.

• Quines de les competències assenyalades a la lectura no compleix el meu mestre ideal?

A partir de les competències de Perrenou he pogut veure que no he inclòs en el meu llistat de competències d’un mestre ideal els aspectes més organitzatius. Suposo que els havia recollit en el llistat de la meva escola ideal i els he obviat en la tasca del mestre. Dels deu grans blocs de competències hi ha competències específiques que corresponen amb el meu llistat però en aquests tres grans blocs no he agafat cap:

- Treballar en equip.

- Participar en la gestió de l’escola.

- Informar e implicar als pares.

• Quines competències de Perrenoud afegiria a la meva definició de mestre ideal?

- Elaborar un projecte d’equip de representacions comunes.
- Impulsar un equip de treball, dirigir reunions.
- Formar i renovar l’equip pedagògic.
-  Afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals.
- Fer front a les crisis i conflictes entre persones.
- Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares, professors de llengua i cultura d’origen).
- Afavorir reunions informatives i de debat per als pares.
- Dirigir reunions per a pares.
- Implicar als pares en la valoració de la construcció de coneixement.

•    Quines competències que apareixen a la meva definició de mestre ideal, i que no apareixen a la lectura, trobo que són dignes d'afegir?

L’educació emocional. Si només pogués afegir un aspecte seria aquest per sobre dels altres perquè penso que les competències de Perrenoud estan molt enfocades a ser un bon mestre com a treballador i dóna unes pinzellades a la metodologia i al tracte dels alumnes. És per això, i perquè és una assignatura pendent de moltes escoles i persones adultes, que penso que és important introduir l’educació emocional a les escoletes i escoles.

• Quines coses vull o puc millorar com a futura mestra, i que m'han sorgit al llegir la lectura?

- Fer activitats i pràctiques justificades amb la teoria i la metodologia adequada.
- Participar activament en la proposta i execució d’activitats extraescolars, és a dir, fora de la meva aula. Ajudar a la construcció d’una comunitat educativa.
- L’avaluació dels alumnes. Aquesta és una de les tasques que em resulten més difícils perquè no tenim l’oportunitat en la universitat de veure com evoluciona un nen real, i com avaluar-lo en un període llarg de temps.
- Saber explicitar les pròpies pràctiques. Penso que quan sigui mestra també duré un blog per ajudar-me a expressar el qué, com, quan, a on, amb qui i per què de les meves accions.
- Mai oblidar la importància de l’escola per compensar les desigualtats socials i lluitar en contra de les injustícies i els prejudicis que pateixen els infants.

Finalment, amb les competències que he considerat personalment,  els deu grans blocs de Perrenoud i les competències que hem posat en comú a classe, tenim un bon recull de per a visionar un mestre competent.

Donc l’entrada per finalitzada amb el llistat de classe:

Decàleg pactat a classe.

·         Estima el que fa.

·         Flexible i creatiu.

·         Fa riure.

·         Admet i corregeix errors.

·         Vocació.

·         Professionalitat.

·         Organització.

·         Motivador.

·         Conèixer a cada infant.

·         Formació continuada

·         Participació  amb la família.

·         Proper i acotat.

·         Bona presència.

·         Valorar esforç individual.

·         Oblida els problemes personals.

·         Seguretat i autocrític.

·         Capacitat reflexiva.

·         Coneixedor desenvolupament infantil i de les característiques d’etapa.

·         Context d’autoaprenentatge ric i significatiu.

·         Exigent i amb autoritat.

  
*Justificació d'etiquetes:
1.2. Amb les competències docents de la lectura i les nostres pròpies reflexionem sobre elements que porten a una bona actuació professional.
2.3. Faig un llistat d'aspectes en els que vull millorar i aprendre més.