3. L’acollida en l’escoleta

El primer dia que vaig visitar l’escoleta va ser el primer dia de presentació on les meves companyes i jo ens vàrem reunir amb la directora del centre perquè ens mostrés les instal·lacions i ens orientés sobre com hauríem de començar els primers dies.

Vàrem entrar al seu despatx i ens va explicar una mica com estaven organitzades les aules i els horaris del centre. També ens va mostrar un power point que veuen les famílies els primers dies quan matriculen els seus infants. El power point explicava a grans trets la línia educativa del centre, amb imatges i principis, tot molt clar i amable.

Mentre la directora parlava em transmetia de forma amable que m’encontrava en un ambient tranquil, on poc a poc aniríem agafant confiança i ens acostumaríem a les rutines del dia a dia en l’escoleta

Vaig sortir del centre amb la sensació que ens ajudarien en tot moment. Sabia que havien acollit a universitaris del practicum durant altres anys i que aquesta experiència els ajudaria a guiar-nos paulatinament i de forma correcta. Em trobava molt tranquil·la, amb il·lusió i ganes de començar al dia següent.

El primer dia a l’aula

Vaig arribar amb els típics nervis quan algú comença alguna cosa nova però amb seguretat perquè sabia que tant la meva tutora com la resta de personal del centre tindria en compte que necessitàvem ajuda.

El primer dia varem anar a un aula de 8-9:00h per observar els primers infants que arriben i necessiten el servei de guarda fins a les 9:00h quan poden anar a les seves classes amb les seves tutores.

En aquell moment varem observar el joc lliure d’un parell d’infants i alguns es van apropar a nosaltres per jugar i fer les primeres interaccions. Vaig pensar que aquells nens eren super petits. Eren molt petits! No entenia res del que em deia el nen més gran de tota la sala. Allò em va preocupar.

També varem poder parlar amb la mestra de suport i amb altres tutores sobre com esperàvem que seria el nostre primer dia. Ens van intentar tranquil·litzar però jo el que necessitava era acció, no tranquil·litat, jo volia començar el dia.

Vaig arribar a la meva aula a les 9:00 i allí vaig trobar una tutora que no era la meva. Com que no vaig rebre cap tipus d’instrucció vaig començar a interaccionar amb els infants. Alguns eren curiosos i altres més reticents, sense forçar la situació vaig intentar parlar i jugar amb aquells que s’apropaven a mi. Vaig tenir la sort que el nen més major amb el que vaig estar jugant de 8:00-9:00 anava a la meva classe i em va rebre amb una abraçada a les cames. Allò em va donar seguretat perquè són nens, són amables, agraïts, feliços... El que més em preocupava no era caure bé als nens, era arribar a entendre’m amb la meva tutora.

Ella va arribar justa de temps, es va presentar ràpidament i va començar a fer els seus deures. La directora ja ens havia dit que els primers dies, una setmana, seria per observar per això vaig intentar captar els petits moments que sorgien entre els infants, com jugaven, com es comunicaven. M’havia d’acostumar als seus nivells maduratius ja que mai havia tingut la possibilitat d’estar amb infants d’aquestes edats i molt menys en un context expressament educatiu.

Des del primer dia aquell va un dels meus objectius. Aprendre a identificar les necessitats del nens d'aquella edat (2-2'5 anys).

El dia va començar apressuradament. La tutora va cridar “a recollir!” i, poc a poc, alguns feien cas. La mestra els ajudava a recollir i jo faig fer el mateix. Després van fer l’assemblea. Jo vaig seure amb ells i com una nena petita més vaig escoltar la tutora i vaig observar.

La jornada d’aquell dia va ser ràpida, plena de dubtes que es resolien sols. Ara toca això, ara toca allò. Ara anem aquí, ara anem allà. Em vaig sentir com el ca oveller que s’assegura que les ovelles facin cas al pagès.

No sabia el que havia de fer ni si ho estava fent bé.

Pot ser em va faltar una mica més d’orientació abans de començar. No sabia quines eren les expectatives de la meva tutora ni quins eren els objectius mínims que havia d’assumir.

Em vaig limitar a observar, imitar i intervenir el mínim possible. No volia interrompre les seves rutines.

Tot i que agraeixo que als primers dies no he hagut de fer gaire cosa, ni m’han demanar ni exigit gaire cosa, penso que em manquen instruccions i explicacions sobre com he de tractar amb les famílies, com he de resoldre els conflictes, quins aspectes dins de l’aula i al menjador són més importants, etc. 

*Justificació d'etiquetes:
2.3. Faig una descripció de les meves sensacions i de tot allò que m'espera amb il·lusió d'aprendre a actuar professionalment. 
2.6. Argumento com vaig actuar els primers dies i perquè.