9. Una bona pràctica de centre

GUIÓ DE LA BONA PRÀCTICA DE CENTRE (EN GRUP)

1.  TÍTOL

El títol de la bona pràctica de centre és L’escoleta i la relació amb l’entorn.

2.  DESCRIPCIÓ

Hem triat aquesta temàtica donat que ens sembla molt important la influència que pot tenir una escola oberta i connectada amb l’entorn en el que es troba. L’escola on estem realitzant les pràctiques és una escola d’aquest tipus, una escola permeable, que intercanvia amb l’entorn informació i sabers.

Això queda patent, per exemple quan els “experts”, pares, mares, avis, etc. visiten l’escola per explicar la seva professió o alguna cosa que saben fer. De la mateixa manera, l’escola es connecta amb l’entorn quan convida a les famílies a una festa o a un cafè-tertúlia, o cedeix els seus espais per a algun esdeveniment comunitari com una exposició de quadres.

S’està traient partit a l’entorn i a la situació socio-geogràfica de l’escoleta, que du a terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i culturals,  d’aquesta manera la tasca educativa que fa l’escoleta adquireix significat per als infants, constituint així un aprenentatge significatiu per a ells. Però no només això, la seva influència va més enllà, arriba a les famílies quan elles també adquireixen coneixements que tal vegada d’altra manera no haguessin arribat a elles, la interrelació que promou l’escola té com a conseqüència que es coneixen millor i aquest fet els apropa, considerem que aquesta és una gestió important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sinó es gestiona d’una manera cohesionadora, l’escoleta té un important paper en la funció d’aconseguir que la diversitat sigui percebuda com un element enriquidor, com una oportunitat d’aprenentatge.

Gràcies a les diferents estratègies que l’equip educatiu du a terme al centre, es faciliten diversos canals de comunicació amb les famílies es permet que l’infant trobi continuïtat i coherència en els diferents contextos en els quals es veu immers.

3.  D’ON SORGEIX?

En el Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’escoleta, queden recollides les característiques socioculturals de les famílies, posant de manifest la diversitat cultural que s’hi troben. Més concretament,  ho trobem a  l’apartat “Funcions i rols del centre en l’entorn”,  en ell s’explicita que es tracta de l’única escoleta pública del municipi de Sant Antoni de Portmany, raó per la qual el seu paper és molt important ja que són un model de referència per a moltes famílies.

D’aquest mode, el centre educatiu va decidir al curs 2008/09 obrir les portes al barri de ses Païsses  on està ubicat.  

4.  OBJECTIUS

Els objectius que comporten aquesta pràctica de centre són els següents:

Desenvolupar de la interculturalitat

Gràcies a la funció que desenvolupa l’escoleta tractant la interculturalitat, l’escola constitueix un element cohesionador que contribueix a formar la nova societat eivissenca, una societat formada per la interacció de totes les persones que la conformen i no una societat dividida formada por guetos.

Considerem que la funció més important que du a terme el centre és la de celebrar i donar a conèixer la diversitat de cultures que conviu en el barri i també constituir un vertader nexe entre totes elles.

Com a cloenda dels trimestres es celebra una festa on es convida a tots els familiars dels nens que vulgui assistir, avis, cossin, etc.  Es celebren festes al final de cada segon trimestre amb temàtiques culturals relacionades amb el tema tractat, com ara ballades de ball pagès, aconseguint ser una escola oberta vinculada amb l’entorn. D’aquesta manera totes les famílies tenen accés al coneixement de la cultura de l’illa i també l’oportunitat d’aportar coneixement de les seves pròpies cultures, aconseguint el respecte de la diversitat i l’ocasió de viure aquesta barreja de cultures amb els seus fills en un entorn que ho possibilita.

Escola com a referent pedagògic

L’escoleta serveix com a model de referència per a les famílies que necessiten recolzament en l’educació dels seus fills i necessiten informació teòrica o estratègies adequades per a les necessitats dels seus fills. Un exemple d’aquesta tasca que varen dur a terme al 2008 es posà a la pràctica quan varen obrir les portes dels seus espais per fer trobades amb les famílies del barri, també d’aquelles que no porten els seus fills al centre. D’aquesta manera les famílies tenen un espai i un temps per a compartir inquietuds, informacions i moments de joc.

Desenvolupar un treball  col·laboratiu entre família i escola.

Integrar la tasca de les famílies i facilitar un context col·laboratiu, es podria dir que es constitueixen així les bases indispensables per apropar i generar contacte entre aquests dos agents educatius.

Tant les relacions formals com informals conformen un canal de comunicació que permet un coneixement constant i actualitzat dels seus estils educatius. El que ha de promoure l’escola és una intenció clara per aconseguir entre tots una acció educativa compartida i equivalent.

 Els infants en aquestes edats necessiten la seguretat de trobar similituds entre els adults de referència, per tant, els objectius que s’han de plantejar, tant l’escola com la família és la de conèixer l’infant en particular, establir criteris educatius comuns, oferir models d’intervenció i de relació amb els infants i ajudar a conèixer la funció educativa de l’escola. Només entenent la importància d’aquests trets es farà possible un desenvolupament integral dels infants.

En aquest sentit, considerem que és important que l’escola estigui integrada en el seu entorn i trobem que l’escoleta on estam realitzant les pràctiques compleix amb aquest essencial requisit per a una bona educació dels infants.

5.  FONAMENTACIÓ TEÒRICA

Així doncs, vista la importància que té la relació entre la família i l’escola, la tasca més important és la de fer col·laborar aquests agents educatius per crear una comunitat educativa que actuï en una mateixa línia. Al respecte, podem extreure del següent llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil. (3ª ed., pp. 394). Barcelona: Graó “Aquesta tasca és tant complexa que hi ha feina per a tothom. El que convé és no complicar-la més, sinó fer-la més senzilla i gratificant. Des d’una perspectiva de col·laboració mútua, que passa per la confiança i el coneixement, és possible fer el que és necessari fer: assegurar, fent intervenir els recursos necessaris, que els dos contextos de desenvolupaments més importants  en els primers anys de la vida d’una persona puguin compartir criteris educatius que facilitin el creixement harmònic de les criatures.“

Aquesta qüestió és clau, ja que el procés de socialització de l’infant es produeix a través de la seva relació amb aquests dos agents principals de la cultura on ha nascut. La idea anterior també ha estat explicada per BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil: “Així, es tendeix a considerar que ens aquests contextos les criatures assumeixen uns rols, estableixen unes interaccions i participen en patrons de conducta cada cop més complexos, de manera que van incorporant a poc a poc els elements propis de la seva cultura en la mesura que en aquests contextos trobin persones que els guiïn, deixant-los participar i acompanyant fins l’autonomia; en aquesta mesura, el desenvolupament personal serà un fet inseparable de la socialització.”

Tot partint de la idea que l’escola és una relació entre diferents components o sistemes, ens explica Bronfrenbrenner al llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil:  “Alhora, la perspectiva ecològica (Bronfrenbrenner, 1987) posa l’accent en el fet que tot i que és important la qualitat d’aquests contextos primaris o microsistemes no ho és menys la relació entre els microsistemes en que els infants participant -l’autor es refereix amb el nom de mesosistema-; de fet, els contextos són diferents però la criatura és la mateixa. Assumeix rols específics, estableix interaccions peculiars i aprenen cada lloc aspectes de la cultura i maneres d’apropiar-se’n sovint s’emporta allò que li funciona en un context i mira d’utilitzar-lo en un altre”.

En relació amb el que Bronfrenbrenner ens comenta, s’observa que s’està traient partit a l’entorn i a la situació socio-geogràfica de l’escoleta que du a terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i culturals. D’aquesta manera, la tasca educativa que fa l’escoleta adquireix significat per als infants, constituint així un aprenentatge significatiu per a ells.

La influència de l’escoleta va més enllà i arriba a les famílies quan elles també adquireixen coneixements que tal vegada d’altra manera no haguessin arribat a elles, la interrelació que promou l’escola té com a conseqüència que es coneixen millor i aquest fet els apropa, aquesta és una gestió important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sinó es gestiona d’una manera cohesionada.

En definitiva, l’escola constitueix un element cohesionat i contribueix a formar la nova societat eivissenca, una societat que hauria de ser un ens format per la interacció de totes les persones que la conformen i no una societat dividida formada por guetos.

6.  INTERROGANTS, DUBTES, DILEMES QUE TE GENERA

Durant el grau que estem cursant d’Educació Infantil hem estudiat en diferents assignatures i amb diferents autors la importància que té constituir una comunitat educativa incloent a les famílies. Gràcies a la bona pràctica del centre on fem les pràctiques i les diferents estratègies per crear una escola oberta, ens plantegem la problemàtica que representaria no poder aconseguir la implicació i col·laboració de les famílies tot i els esforços de l’escola.

Sens dubte, un dels majors problemes que encara trobem en la nostra societat és que, en general, hi ha molt poca consideració de l’etapa educativa que representa els 0-6 anys. Entenem doncs, que en molts dels casos les escoles no aconsegueixen els seus objectius marcats quant a la participació amb les famílies per causes externes a aquestes, ja que és molt important d’entrada, la cultura i la importància que aquestes li donen a l’educació dels seus fills.

 Segurament, calen més oportunitats, espais i temps dedicats a la investigació, a l’aprenentatge i consideració de la importància de l’educació en edats tan primerenques per a divulgar el coneixement entre la nostra societat, però sobretot, a les famílies.

1.     GRAU DE SATISFACCIÓ DEL CENTRE (INFANTS, MESTRES, FAMÍLIES...)

Respecte al grau de satisfacció de tots els membres de la comunitat educativa hem de dir que és positiu. Aquest fet queda de manifest en el alt grau de participació de tots ells en les activitats relacionades amb aquesta pràctica, tant pel que fa a l’aportació de materials com a la realització de les pròpies activitats.

Hem pogut constatar com,  a més a més de l’equip docent,  la resta de personal del centre,  els infants i les seves famílies i també els veïns del barri participen. Per exemple, com aquest any la temàtica global de tot el centre durant el segon trimestre ha sigut  l’Illa d’Eivissa , a la festa celebrada, amb aquest motiu al final del trimestre han participat, fins i tot, artesans, pintors i balladors de la zona. 

8.  QUINS INDICADORS S’ACOMPLEIXEN?

Tota pràctica educativa porta immersa tota una sèrie d’indicadors que la fan de qualitat. En el cas de dita pràctica, els que s’acompleixen són els que a continuació explicarem detalladament:

 - Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés: quan parlem de que aquesta bona pràctica de centre atèn a la diversitat, volem dir que tant els infants, les famílies com el personal docent està inclòs en les decisions que afecten a l’entorn, com puguin ser les sortides o visites de l’entorn més immediat. Així també, a través de les aportacions que aquests agents educatius fan, aconseguint-se una bona cohesió i atenció a la diversitat de tots els membres.

 - Implicació i compromís educatiu: es tracta d’un centre conscient de la importància que té per a l’educació dels infants el fet d’implicar a les famílies com a agents directament implicats en la tasca educativa,  també com a agents de la societat on està ubicat el centre, això no es podria acconseguir sense la implicació i el compromís educatiu.

 -Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn: com ja hem mencionat, les famílies i altres agents socials participen activament en moltes activitats que desenvolupa el centre. Aquest fet posa en evidiència que es tracta d’una escola permeable en la seva relació amb l’entorn.

 -Treball cooperatiu dels mestres: aquesta bona pràctica és imprescindible per tal d’aconseguir l’anterior. A més a més, es posa de manifest  que en altres moments de la quotidianitat diària, com quan es realitzen les activitats desde d’una perspectiva global sobretot perceptible en cada segon trimestre s’està implicant de manera conjunta a tot el centre en la realització de les activitats. Així també,  es perceb el treball cooperatiu de les mestres amb el que duen a terme a cada aula,  degut es comparteixen materials, sabers i experiències.

 -Treball cooperatiu amb les famílies: mitjançant aquesta bona pràctica ens hem adonat i verificat que l’entorn és un dels contextos en el que una bona implicació per part de les famílies ajuda a obtenir una escola oberta i cohesionada.

 -Vincles afectius i positius amb l’alumnat: Els vincles afectius i positius amb l’alumnat és un indicador que es troba molt present amb la comunicació amb l’entorn natural i contextual del centre educatiu. Aquest aspecte ho podem visualitzar en el fet que els infants els hi són oferits contacte, proximitat, reforços per les accions que porten a terme, com pugin ser per exemple, en el moment de realitzar psicomotricitat.  En  aquests instants, el que els infants i docents compartarteixin espai i experiències pròximes, afectives i enriquidores de manera intrínseca.

  -Fonamentació teòrica al darrera: Com s’ha mencionat a l’apartat de fonamentació teòrica, queda explícit la tasca que hi ha al darrere de practiques i accions educatives, des de la més humil fins la més engrescadora. Tot té un perquè i una justificació i el centre entén la necessitat de relacionar-se amb el seu entorn i cuidar les famílies.

  -Consens entre la comunitat educativa: Els projectes que duen a terme l’escolata a banda de estar aprovats pel consell i continuar amb les línies educatives que els centres d’educació infantil han de seguir, les famílies estan d’acord amb les propostes, aporten idees i reben assessorament e informació al respecte.

  -Ha de ser documentada: Com en altres pràctiques que du a terme el centre, es recopila-la informació i s’elabora diferents documents ja sigui texts, audiovisuals, electrònics o en paper. No és una excepció en el cas de la bona pràctica que hem analitzat i, en general, després d’aquestes trobades es fan fotografies per després elaborar un document de memòria

9.  PROPOSTES DE MILLORA

Com hem explicat al llarg d’aquest treball, l’escoleta de Ses Païsses du un paper molt important ja que ajuda a configurar una comunitat educativa i ho aconsegueix amb alt grau d’èxit, tanmateix, ens agradaria aportar algunes idees que ajudarien a continuar desenvolupant aquesta tasca en vista a millorar certs aspectes.

Per exemple, considerem que moltes de les activitats que l’escoleta du a terme són de gran importància tal és la seva rellevància que seria interessant que estigués dotada de més continuïtat setmanal o diària.  Tot i així, algunes celebracions de festa i exposicions comprenem que siguin esporàdiques però, hi ha tallers o reunions més senzilles i tranquil·les que podrien  tenir cabuda al llarg de la setmana.

Com  a mode de conclusió, afegir que ens sembla interessant fer als pares  els vertaders agents actius de l’acció educativa dels fills, més enllà de l’enrolament i participació de propostes, es podria treure partit de les seves idees fent que aquests organitzessin activitats o trobades amb el motiu que ells triïn utilitzant les instal·lacions del centre. D’aquesta manera, també es motivaria a les famílies a participar més pel fet de reconèixer les seves capacitats i inquietuds. 



justificació d'etiquetes:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: Aquesta etiqueta té a veure amb les explicacions que justifiquen que la bona pràctica del centre que hem analitzat és també una bona actuació professional.

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme al centre: a més de recuperar i analitzar els documents del centre que componen les bases teòriques de les seves pràctiques, nosaltres també hem fet recerca i hem contrastat amb diferents autors.

4.2. Identifica les bones pràctiques: és l’objectiu d’aquest treball i en definitiva és el que hem analitzat al llarg d’aquest treball.

8. Una bona pràctica d'aula

1.      Títol

L’assemblea de les estrelles de mar

2.      Descripció

La bona pràctica que vull destacar de les practiques que es duen a terme dins de la meva aula és el moment d’assemblea per millorar la democràcia, el civisme, la convivència i l’autogestió del treball a l’escola.

L'assemblea es un recurs que permet conduir i reconduir la dinàmica de treball i l'actuació del grup de la classe en un espai còmode i tranquil on interactuen la mestra i els alumnes.

Dins de l’assemblea podem fer diferents jocs segons l'edat podem realitzar diferents activitats amb els alumnes per a treballar la convivència, autoestima, col·laboració, atenció, valors, etc.

-Com es planteja l’assemblea a l’aula on faig pràctiques?

Durant l’assemblea la tutora determina, per ordre de llista, quin és el nen que ha de passar llista. L’encarregat agafa d’una en una les fotografies dels seus companys i les reparteix acompanyat d’un “bon dia”, aquestos s’aixequen i l’aferren damunt l’estrella que han aferrat en el panell del bon dia quan varen entrar a la classe.

Una vegada tots els nens han d’agafar la seva foto, canten una cançó per saber quin temps fa avui. El nen encarregat tria entre “sol solet” o “pastoret.” Després, mirem al pati i descartem imatges de situacions meteorològiques diferents que la mestra va mostrant amb preguntes, per exemple: “Avui plou?” mentre mostra una imatge de núvols i pluja.

Després cantem una cançó dels dies de la setmana que la mestra ha inventat i anem assenyalant el dia que cantem a un panell, per exemple: Dilluns la lluna (assenyala la paraula dilluns), dimarts la mar (assenyala la paraula dimarts), etc.

Finalment, amb el suport d’unes imatges, la tutora repassa les rutines del dia i va preguntant als nens què és el que fem primer, què fem segon fins que acaba el dia: esmorzar, mans, taula/activitat, pati/psicomotricitat, descans. Només fan psicomotricitat els divendres.

Per concloure l’assemblea, la tutora canta un parell de cançons abans de demanar als nens a recollir i guardar els seus coixins i partir al menjador per esmorzar.

3.      Amb quin grup d’infants? quants són? quines característiques tenen?

Faig les pràctiques a l’aula de les estrelles de mar de l’escoleta Ses Païsses on assisteixen els infants de 2 anys fins als 2 anys i mig. El grup consta de 13 nens i 5 nenes. La pràctica es du a terme amb el grup-classe.

Per tant, tots els nens que assisteixen a l’aula cada matí tenen l’oportunitat de participar perquè sempre hi ha el mateix tipus d’agrupament.

La classe de les estrelles de mar es caracteritza per ser un grup molt mogut, enèrgic i sorollós i no és d’estranyar ja que són nens de 2 anys o 2 anys i mig. Amb aquesta edat, els nens són molt impulsius, egocèntrics i impacients i queda patent en el transcurs del dia a dia a l’aula amb les diferents activitats i moments.

Tanmateix, a primera hora, després del joc lliure, sembla que els nens tenen més predisposició per escoltar i seure. Tant és així, que l’assemblea i alguns moments on es canten contes i cançons constitueixen els moments de major tranquil·litat i control de la classe.

Segurament això és degut a la son que molts nens arrosseguen encara fins la classe, però un altre component clau que ho permet és la motivació per dur a terme l’activitat.

Hi ha nens que són molt participatius en general i altres, que per excel·lència, són els més disruptius i en aquests moments tots dos extrems destaquen en el silenci i ordre que requereix fer l’assemblea. Com també hi ha 4 o 5 nens que els hi costa prestar atenció i, fins i tot, sembla que s’avorreixen en contraposició als nens que tenen molta memòria i intel·ligència per contestar i resoldre les qüestions que es proposen en l’assemblea. En general, hi ha varietat de personalitats i actituds en el transcurs d’aquesta.

4.      A quin espai es dóna?

L’assemblea es fa dins de la mateixa aula, a un racó aprofitant el cantó que fan les dues parets interior de l’aula.

Els nens es col·loquen en forma d’U a un matalàs ampli, al costat d’un mirall i de la porta del bany. Al front, la tutora inicia l’assemblea i va donant protagonisme a alguns elements  de l’espai com el panell del bon dia, el dels dies de la setmana, el del temps meteorològic i les imatges de les cases dels infants. És a dir, en pocs metres es fan diferents activitats que constitueixen, en el seu conjunt, el moment d’assemblea.

L’objectiu d’aquesta disposició de l’espai és que els nens estiguin còmodament asseguts als seus coixins i tinguin una visió clara dels elements que a la tutora l’interessa treballar, evitant les distraccions d’altres espais de l’aula.

5.      En quin moment de la jornada?

Els moments d’assemblea, fins aleshores, s’ha fet a primera hora del matí, després del moment d’arribada dels infants, sembla que és un dels millors moments per fer activitats que requereixen concentració i escolta per part dels nens, en comparació amb altres moments del dia.

El dia comença amb l’arribada. Alguns nens comencen a venir des de les 7:30h del matí  i fins les 9:00 es considera que fan “escola matinera a la classe dels caballets de mar” però, quan arriben a les seves corresponents classes, comencen el moment d’arribada on es saluda als infants i se’ls deixa jugar lliurement dins de les seves classes i amb materials  diferents.

Les tutores s’encarreguen de donar la benvolguda als nens i passar llista, a més de parlar amb els pares i informar de diferents qüestions a nivell particular. També és el moment en que sabem si algun nen es quedarà a dinar o a dormir.

Amb una durada de 45 minuts el joc lliure s’acaba i els nens han de començar a recollir, agafar els seus coixins individuals i seure en el matalàs d’assemblea.

6.      Quins objectius i quines àrees es desenvolupen en el transcurs de les assemblees a l’aula?

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

- Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.

- Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.

-  Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps.

- Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida.

- Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini.

Coneixement de l’entorn.

- Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini.

- Participar activament en la preparació i realització de les activitats que es proposen en l’entorn escolar i, progressivament, en la presa de decisions de caràcter grupal (converses, assemblees, negociacions, votacions, torns de paraula, petits debats...), col·laborant en el manteniment i cura dels objectes i espais col·lectius

Llenguatges: comunicació i representació.

- Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.

- Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons, etc.

- Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.

- Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació
 amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.

-. Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.

7. Fonamentació teòrca. Identitat, autoconcepte i autoestima.

Al darrera de la pràctica que dur a terme la tutora a l’aula hi ha fonamentació teòrica que, principalment, es basa en la importància de desenvolupar la identitat dels infants.

La identitat es construeix a partir de les experiències positives de relació amb els altres. En aquest cas, els infants creen un vincle afectiu amb la seva tutora i amb els seus iguals. Amb això, els infants accedeixen a una fon d’aprenentatge que facilita l’elaboració d’una imatge positiva d’ells mateixos a la vegada que s’estimula la pressa d’autonomia personal.

Citant l’article 5 del Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears, s’entén que: “ 2. L’acció educativa estarà orientada cap a l’afavoriment de la construcció de la pròpia identitat dels infants, a l’elaboració d’una imatge de si mateixos positiva i equilibrada, al desenvolupament de la seva autonomia, a l’establiment de vincles afectius i socials, al desenvolupament del moviment, dels hàbits de control corporal, de les capacitats comunicatives i al plaer per explorar, descobrir i construir...    4. El professorat ha d’adoptar mètodes de treball basats en els vincles afectius, els interessos, les experiències, les activitats i el joc, aplicats en un ambient d’afecte, confiança i seguretat per potenciar l’autoestima i la integració social dels infants. A més, han d’afavorir el descobriment de les característiques físiques i socials del medi en què viuen i han de tendir a la capacitació per a nous aprenentatges funcionals.”

Podem concloure doncs, que amb l’assemblea s’aconsegueix desenvolupar aquests aspectes ja que és una pràctica que ajuda als infants a desenvolupar la identitat ja que l’ajuden a situar-se dins de l’espai i del grup, a promure el sentiment de perteneça al grup (construcció de l’dentitat grupal) i perquè té l’infant com a protagonista i cedeix un moment especial per a cadascun amb la utilització dels jocs, les cançons i la literatura com a eina.

Per acabar voldria mencionar la següent cita de Carles Parella:   “Si els infants no (...) esdevenen escriptors de la seva pròpia biografia, és perquè s’han acostumat a que alguns altres escriguin per ells i això comporta una greu dificultat per trobar significació a allò en el què estan submergits en el dia a dia, i per tant difícilment es sentir responsables del què passi al seu voltant”.  

8.      Quins interrogants, dubtes o dilemes se te plantegen?

Un dels principals contratemps quan es fa l’assemblea és que els nens no presten atenció, bé, és el principal contratemps o problema al llarg de tota la jornada diària a l’escoleta. És una de les qüestions més controvertides penso: com desenvolupar autoritat eficient i positiva amb els infants.

Durant l’assemblea, sempre hi ha nens que canten, criden, juguen o fan remor i es poden utilitzar varies estratègies per mantenir l’ordre com donar tocs als peus dels nens més despistats, mirar i moure el cap per fer entendre que és una actitud incorrecta, treure  als més rebels de l’assemblea, etc.

En els pitjors dels casos, si algun nen continua pertorbant l’assemblea després d’algunes cridades d’atenció, la tutora s’aixeca, agafa al nen pels braços i l’asseu al coixí o el treu de la zona d’assemblea per seure apartat de la resta. Alguns cops, quan ja té al nen en qüestió assegut, aquests queden callats i dolguts o plorant desconsoladament.

Em sembla una tècnica que, d’acord amb els paradigmes conductistes, li pot resultar útil en aquell moment a la tutora perquè el nen ha deixat de molestar dins de l’assemblea, malgrat això, el nen continua “molestant” perquè ara plora o s’ha empipat i és motiu de distracció per a la resta d’infants.

A més a més, d’aquesta manera el nen pot arribat a percebre que l’adult s’ha empipat amb ell i per això no el vol a prop però, dubto que amb aquesta manera de fer el nen comprengui perquè és tant important prestar atenció i perquè s’ha molestat tant la seva tutora ja que, podria prendre la situació com un repte i continuar desafiant l’adult en les properes sessions d’assemblea.

Tanmateix, sí que em mereix mencionar una estratègia en particular que li dóna molt bon resultats per demanar l’atenció dels nens, jo també l’he adoptat fins aleshores. Ha inventat una cançoneta curta acompanyada de la interpretació amb el dit del que es diu. Amb l’excusa de la cançó, que sembla que els encanta, aconsegueix que els nens aturin de fer el que estan fent i després reprèn l’assemblea.

Em plantejo la importància dels primers dies amb el grup classe perquè en aquests moments és quan es configura la dinàmica del grup. Els nens s’acostumen a una manera de ser tractats i actuen en conseqüència.

9.      Quin grau de satisfacció té el centre amb aquesta bona pràctica?

El centre té molt en compte la importància de motivar la creació de la noció de identitat en els nens, tant com a grup del centre, grup d’aula i, per suposat, fomentar la noció de identitat de cada nen en particular.

Als diferents espais del centre podem trobar produccions on es recopila diferents objectes o imatges de nens de totes les aules amb un mateix propòsit. N’és un exemple d’altres anys on el centre va disposar una tauleta amb espelmes de diferents nens amb un cartell que deia “tots som diferents però amb la mateixa flama”. Aquests són exemples que demostren que el centre té preocupació de fer de tota l’escola un mateix ens.

Continuant amb aquesta filosofia, a les aules en particular, cada tutora ha desenvolupat una dinàmica per dur a terme l’assemblea. Adaptant-se a les característiques i necessitats dels infants, trobem diferències en les assemblees de la classe de les estrelles, la classe de les tortugues i la classe dels caballets de mar. Als més petits per exemple, se centra l’atenció en fer que es moguin i cerquin les imatges dels companys arreeu de la classe, a la classe dels més majors, les tortugues, l’assemblea varia molt i s’aprofita per introduir noves temàtiques o per distendre el grup amb un recull molt ampli de cançons. En el cas de les estrelles, es caracteritza per la constància i repetició de tasques que, a més de desenvolupar el concepte de identitat dels nens, els inicia en el llenguatge i reconeixement de lletres quan es passa llista.

En conclusió, el centre té uns principis clars i ho apliquen distintament per fer del moment d’assemblea, un moment significatiu, enriquidor i motivador pels infants.

10.  Quins indicadors dels què tenim, s’hi veuen reflectits?

ÍTEMS PER IDENTIFICAR BONES PRÀCTIQUES

-          Fomentar la motivació de l’alumnat.

-          Potenciar l’autonomia de l’alumnat.

-          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

-          Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat.

-          Vincles afectius i positius amb l’alumnat.

-          Fonamentació teòrica al darrera. 

-          Materials originals i atractius, motivadors.


1 11.      Quins canvis hi faries?

L’assemblea de classe proporciona als nens i nenes un espai que podria ser útil per a la reflexió i la discussió de diferents qüestions que els afecta. Si hagués de dissenyar una assemblea tindria en compte que fos un lloc on els nens poguessin expressar la seva opinió, prendre decisions, parlar dels projectes de treball que es vulguin, etc.

Tenc la sensació que els nens no presten atenció a l’assemblea perquè només participa activament un nen, el protagonista del dia, excepte en el moment de cantar les cançons. Tot i que és important desenvolupar hàbits amb les rutines, em plantejo la necessitat de flexibilitzar aquesta pràctica per tal de fer-la més motivant.

Aquesta idea es pot dur a terme des de petits canvis de cançons o canvis més substancials com ell tractament de temes que interessin als nens cap a I'acceptació de les diferències, cap a la comprensió crítica, cap al desenvolupament de I'autonomia i també de la capacitat de cooperació, etc.

L'estudi de la interacció, de la comunicació, del diàleg, a les assemblees escolars, considero que és important, des del punt de vista educatiu, perquè crec que ho és el fet que els alumnes d'un centre escolar aprenguin a transformar situacions de conflicte de valors en un fòrum de discussió que porti cap al coneixement compartit de punts de vista, cap a un eixamplament de perspectives referencials, Aquest paper tan important de regulació de la vida del grup i de la vida de I'escola fa que les assemblees tinguin un gran valor educatiu, no sempre prou reconegut o explotat.

*Justificació d'etiquetes:
3.2. A l'apartat 11 del document, faig una reflexió sobre l'organització d'aquesta pràctica i, en general, sobre les dinàmisques establertes en l'assemblea de la meva classe.
3.3. Es contrasta allò que es diu en els documents del centre amb les pràctiques i rutines que du a terme l'escoleta en les diferents aules. He explicat que dins de les mateixes línies d'actuació a favor de desenvolupar la identitat dels infants, les tutores fan una assemblea estructurada.