7. M.3. Qüestions sobre el dia a dia de l'aula

A continuació faré un exercici de reflexió en base a qüestions sobre un dia típic a la classe on faig les pràctiques, recordareu que són 18 infants d’entre 2 any i mig i 3 anys:

Què fan els infants en un dia típic?

El dia comença amb l’arribada. Alguns nens comencen a venir des de les 7:30h del matí  i fins les 9:00 es considera que fan “escola matinera a la classe dels caballets de mar” però, quan arriben a les seves corresponents classes, comencen el moment d’arribada on es saluda als infants i se’ls deixa jugar lliurement dins de les seves classes i amb materials  diferent durant 45 minuts.

Després, a les 9:45h comença l’assemblea on l’encarregat del dia agafa d’una en una les fotografies dels seus companys i les reparteix acompanyat d’un “bon dia”, aquestos s’aixequen i l’aferren damunt l’estrella que han aferrat en el panell del bon dia quan varen entrar a la classe.

Una vegada tots els nens han d’agafar la seva foto, canten una cançó per saber quin temps fa avui. El nen encarregat tria entre “sol solet” o “pastoret.” Després, mirem al pati i descartem imatges de situacions meteorològiques diferents que la mestra va mostrant amb preguntes, per exemple: “Avui plou?” mentre mostra una imatge de núvols i pluja.

Després cantem una cançó dels dies de la setmana que la mestra ha inventat i anem assenyalant el dia que cantem a un panell.

Després esmorzen sobre les 10, tornem a classe i es respallen les dents, es fan les mans netes i es realitza el canvi de bolquer i s’utilitza el vàter o l’orinal. Mentre el transcurs de la higiene una mestra de suport, la meva companyes de pràctiques del modul o jo llegim un conte o cantem cançons. Altres dies s’inicia una activitat senzilla com pintar o plastilina.

Els dies que hi ha activitat, quan arriba la tutora d’esmorzar, com que els nens estan llestos o quasi, ella inicia l’activitat repartint el material i explicant en què consisteix.

Després anem al pati. En tornar els nens s’asseuen al matalàs i esperen a que els cridem per tornar amb la rutina d’higiene, després seuen a taula per beure aigua, després ells agafen els seus coixins i es tomben al matalàs per descansar.

Sobre les 13:00 comencen a venir els primers pares a buscar els infants que no es queden a dinar.

Després de dinar, tornem a classe, fem la rutina d’higiene i ens anem a jugar a la classe del costat fins que esperen a que arribin els seus pares. 

Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

Aquesta és una tasca de l’equip. Les tutores abans del curs programen aquestes qüestions a la vegada que es programen les activitats s’estipula com avaluar-les i quina metodologia seguir.

Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?

Tot i que a principi de les pràctiques jo era un element de distracció i de canvis en les rutines de la classe, al cap d’unes setmanes, m’he adaptat al ritme del grup-classe i he interioritzat les rutines de tal manera que, soc una gran ajuda per a la meva tutora. L’educadora que feia de suport a l’aula es va donar de baixa per materinitat, així que la meva tutora es trobava sola a la classe.

La meva presència l’ha ajudat a dur un ritme més ràpid en rutines d’higiene, més control i delegació en activitats i en altres activitats com l’hora d’esmorzar i dinar.

Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?

El dia a dia de l’aula està marcat per les rutines i un horari que la tutora segueix amb molta fidelitat. Algunes vegades, quan l’activitat que han de fer els infants és molt senzilla o no ha estat ben preparada deixa que els infants surtin al pati interior de les motos per jugar lliurement.

Després de l’hora del pati sembla que la tutora té més tranquil·litat i només s’afanya a canviar els bolquers dels nens que se’n van més prompte. De vegades, deixa que els nens juguin al pati mentre nosaltres els anem cridant per fer el canvi de bolquers. Però aquesta flexibilitat s’acaba quan és l’hora del descans on religiosament els nens han d’estar tombats sobre el matalàs i amb el seu coixí individual. S’ha de descansar.

Al començament la tutora no volia que els nens estiguessin asseguts o mirant els àlbums de fotos famílies, però poc a poc, pot ser per la meva influència, sembla que els deixa una mica més de marge per tractar de trobar la tranquil·litat personal amb els seus propis mètodes: mirant-se al mirall, parlant fluixet amb el nen del costat, seure i pensar a soles, mirar les fotografies dels àlbums dels companys, etc.

L’hora de dinar i d’esmorzar també és una lluita contrarellotge. Tots els nens han de menjar el mateix i amb el mateix ritme perquè puguem tornar tots junts a classe i evitar que els nens que mengen més ràpidament es cansin d’estar asseguts i comencin a córrer i saltar pels voltants. A vegades, es força als infants a menjar i no se’ls deixa menjar autònomament amb el ritme que necessiten i se’ls dóna el menjar a la boca.

Quant als espais del centre, cal dir que estan ben estructurat i s’aprofiten bé les zones comuns com per exemple, els passadissos per fer museus i diferents exposicions però, dins de l’aula cada tutora s’organitza com més s’estima.

En el cas de la meva classe considero que l’espai no està aprofitat al cent per cent. Només hi ha un racó de cuina, un racó museu que no es pot tocar amb la temàtica del projecte del centre (Illa d’Eivissa), un prestatge inaccessible per als infants amb llibres per edats més avançades que no es poden tocar perquè es fan malbé, un moble amb cotxes de joguines, un prestatge a l’altura dels infants amb àlbums de foto de les famílies que no es podia tocar fins fa poc, un mirall amb un matalàs al davant per fer assemblea, un altre moble amb material vari (alguns no es poden tocar) i dues taules de 8 seients centrades a un costat de l’aula.

Així és que, hi manquen racons, sembla que els nens estan cansats de jugar amb els cotxes i les nenes estan cansades de donar de menjar als bebès de la cuina. En qualsevol cas, el material pot resultar insuficient amb el temps.

És per això que el disseny de la classe indica quina mena de perfil d’infant vol i necessita crear la tutora: infants amb estímuls i materials limitats ja que semblen més fàcils de controlar i d’ordenar.

Qui les organitza?

La tutora és qui organitza els espais i marca el ritme de la classe, ja que té llibertat per fer les modificacions que correspongui d’acord amb les activitats i els objectius que ella marca amb les activitats.

L’organització d’aquests aspectes ve establerta a grans trets  de manera conjunta entre tot el personal educatiu abans de començar el curs.

Qui decideix per on començar i quan acabar?

La tutora és la que aplica la programació d’aula que estan pensades des de l’inici del curs. S’ha de tenir un munt de factors en compte per marcar l’inici i el fi de les activitats, la majoria depenen de la tutora però també, de com els infants reaccionen amb la proposta.

De vegades, es deixa als nens que més gaudeixen de l’activitat quedar-s’hi una estona més. 

Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins e la jornada, com es soluciona?

Cal destacar que sempre que hi ha una baixa o alguna tutora o de suport tenen alguna urgència o han de sortir de l’escoleta, la resta de l’equip es cordina bé per tal de suplir aquesta falta.

EL centre és una escoleta de la Conselleria com també ho és una escoleta de Santa Eulària. Quan hi ha baixes en Aquesta escoleta, les educadores de la meva escoleta s’en van.

La meva tutora, com ja he esmentat, no té un company de suport, llavors quan ella falta ha de venir algú altre per estar amb jo. El centre du aquestes baixes programades i s’ensurten sense cap tipus de controvèrsia o problemàtica.

Com interactuen els infants entre ells? Col·laboren i treballen junts? S’ajuden a aprendre?

Com és normal, a la classe hi ha baralles i xocs de desitjos que susciten grans irritacions entre els infants. Es troben en l’època del “no” i de l’egocentrisme pur i alguns porten molt malament la frustració.

Alguns nens s’irriten i altres arriben a les mans. D’altra banda, si observes bé, pots trobar a una parella que s’ajuda amb el cordill de la sabata, uns altres que es donen petons i carícies, aquells que comparteixen, els que riuen només de mirar-se a la cara...

Considero que són molt petits encara com per avaluar aquesta mena de col·laboració. A més a més, la mestra no té cura d’iniciar-los en aquesta manera de treballar, es podria dir que les activitats estan pensades per dur-les a terme de forma individual.

Com interactuen amb l’educadora?

El rol que du a terme la tutora del grup influeix directament en el comportament general dels alumnes perquè esbossa un clima determinat que limita i suscita una dinàmica concreta dins del grup. 

Es pot dir que l’educadora té d’un estil amb trets propis de l’escola tradicional on prima l’autoritat de l’adult, els nens han d’estar majoritàriament asseguts. A més a més, es premia l’ordre i el silenci i, pel contrari, es castiga i es renyeix a aquells que no saben estar asseguts més de 5 minuts o necessiten més temps o pautes per fer determinades activitats.

L’autoritat de la tutora és important i es nota que és la figura de referència. Quan falta la tutora els nens comencen a fer-se mal, a cridar i riure nerviosament, a saltar, a agafar coses que la tutora no els deixa agafar, etc. Estan alerta i semblen ansiosos per aprofitar qualsevol situació de distracció per trencar amb les normes que, en general, sembla que no entenen perquè s’han de complir, com per exemple: no es poden agafar les herbes aromàtiques que hi ha al museu particular de la classe. Així i tot, la tutora aconsegueix que els nens facin cas però també ha de recórrer als crits, a apartar els nens bruscament de les situacions de desordre que creen, als càstigs, a vegades sense fer reflexionar i dialogar amb l’infant, etc.

D’altra banda, s’ha de fer referència que la tutora manté una actitud animada i aborda les converses amb humor i anècdotes. Moltes vegades fa riure als infants quan tenen petites conversacions al pati o quan conta un compte. Quan conta històries sempre intenta ser expressiva, graciosa i adopta actituds, cares i reaccions que farien els infants per tal d’involucrar-los i fer-los partícips.

Agafa als infants quan estan desprevinguts i els aixeca i juga amb ells amb alegria i també fa mostres d’estima i tendresa amb petons i abraçades. Es nota que els infants l’estimen.

Com s’interactua amb les famílies?

L’aula facilita diversos canals de participació amb les famílies i amb aquests, s’aconsegueix engrescar-los en la tasca educativa que tutora i família duen a terme.

L’ambient que la tutora aconsegueix quan rep les famílies dins de l’aula és l’adequat per integrar les famílies i fer-les sentir benvolgudes. És un espai amable on no hi ha “un expert” i els altres han d’aprendre, sinó que hi ha persones que tenen cura i es preocupen pels mateixos infants.

És un clar exemple el llenguatge que la tutora empra per a aconsellar o informar a les famílies sobre diferents aspectes rellevants del procés de desenvolupament dels seus infants. També fa les aportacions tenint cura de no cercar culpables sobre situacions que calen corregir sinó que les comenta com a sentències afirmatives, sense ironies i amb un to de veu calmat. Així doncs, quan que hi ha temes a tractar sempre es proposa cercar solucions a les problemàtiques conjuntament.

A més a més, quan la tutora troba que és necessari que els pares s’impliquin més en una activitat determinada, ho fa saber des d’una actitud suggeridora i sempre des de la comprensió de les particularitats de cada família.

A fi que les famílies puguin conèixer amb millor detall les línies educatives que el centre aplica i les activitats que els seus fills fan, el centre confecciona diferents documents per recollir informació, explicacions, imatges, panells informatius, vídeos i altres objectes tecnològics. A la porta de l’aula, la tutora penja fulls que expliquen algunes activitats que els nens han realitzat amb alguna imatge que ho il·lustri. També es poden veure diferents murals arreu del centre i la documents de cada aula on fan un recull de les activitats que han fet els nens durant el trimestre passat.

En acabar cada trimestre la tutora demana un pendrive a cada família on adjunta vídeos de les festes que celebren i un powerpoint que recull i explica les activitats que han fet els nens a més, entrega una carpeta amb els dibuixos i altres produccions físiques que els nens han fet individualment.

En aquest sentit, les festes que organitza el centre i participen les tutores agilitza el procés de relació amb les famílies i possibilita un ambient de respecte i confiança que encoratja les famílies a ser més participatius, col·laboratius i desitjosos d’emprendre un camí conjunt amb la tutora per educar en similitud i amb correcció els seus fills.

Contrast amb la teoria: Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?

Dins dels principis educatius que el centre recull en el seu Projecte Educatiu de Centre (PEC), podem trobar un fragment on queda patent quina és la imatge d’infant que l’equip educatiu defensa: “No podem oblidar que l’infant és l’agent del seu propi desenvolupament i que suplantar la seva activitat o impedir-la de forma sistemàtica suposa interferir el seu procés de desenvolupament. L’educadora és un membre actiu del grup, el seu repte és trobar l’equilibri entre observar, proposar, oferir, suggerir..., però sense interferir ni avançar-se a l’activitat espontània i autònoma dels mateixos infants.”

D’acord amb això, el centre creu en la necessitat de fer que els espais ofereixin aquestes possibilitats.

I a la PGA del centre trobem: 1) L’eix és una escola que consideri els infants competents i agents del seu propi aprenentatge, protagonistes de l’acció educativa. 2)Acompanyar l’infant en el trànsit des de la dependència a l’autonomia oferint-li el màxim de protagonisme. 3)Organitzar els contextos d’aprenentatge i les accions que s’hi desenvolupen a partir d’una clara intencionalitat educativa. 

Sens dubte els espais curen l’estètica fent del centre un lloc viu i agradable per a aprendre. Els mobles i les instal·lacions possibiliten un espai segur, d’accessibilitat i molt estètic però, a més a més, els espais estan dissenyats per evocar aprenentatge. Facilita espontaneïtat, autonomia i flexibilitat. 

*Justificació d'etiquetes:
3.2. Amb totes aquestes preguntes, he pogut fer una reflexió d'aspectes que encara no m'havia plantejat sertiament. He pogut reflexionar sobre l'organització del centre.