6. Elements facilitados de canvi

Na Mercè ha vingut a la seu de la universitat a Palma per fent-nos una conferencia tot explicant la seva experiència al  món educatiu. Actualment és mestra a una escola on es treballa per metodologia constructivista sobre projectes i filosofia 3/18.

Al llarg dels seus 10 anys d’experiència ha hagut de tractar amb diverses metodologies i ha treballat en diferents centres, tot plegat l’han ajudat a pensar de manera innovadora i a abraçar els canvis com a element indispensable en la professionalització del docent.

Cada context és diferent, no només l’escola, sinó que dins d’una escola les aules també són diferents. Llavors la clau no és ser estàtic i inamovible sinó conèixer estratègies diverses per adequar-se a les circumstancies. Però, na Mercè es mostra a favor de les metodologies conductistes i ens explica més sobre aquestes mitjançant el treball per projecte que es du a terme a l’escola.

Tot i que no va ser senzill començar a treballar per projectes, ella es va esforçar en millorar poc a poc i aconseguir plantejar als nens reptes enriquidors i significatius. Ens confessa la importància de documentar el treball per dur un control del procés i poder així millorar i fer els canvis adients.

A més a més, va voler implicar a les famílies o, si més no, fer-les conèixer com estaven aprenent els seus fills. Sabem que la metodologia per projectes de vegada causa inquietuds en les famílies perquè no es treballen conceptes programats amb activitats únicament pensades a desenvolupar concepte A o concepte B. Costa comprendre que amb aquesta manera d’aprendre investigant es treballen transversalment molts continguts que contempla el currículum oficial.

En realitat, els infants que han tingut l’oportunitat de tenir a Mercé com a mestra han tingut la gran possibilitat de ser protagonistes i de triar temàtica per als projectes atenent així a una de les parts imprescindibles per a que existeixi un aprenentatge significatiu: la motivació.

Amb els projectes els nens eren la figura activa i na Mercé es limitava a guiar el procés, a observar i a fer suggeriments a la vegada que documentava el procés amb l’ajuda dels infants. Aquesta llibertat de pensament que permet l’estimulació de la inquietud incansable d’aprendre va sembrar en els nens la llavor del pensament filosòfic, ja que els infants poc a poc anaven sent més capaços de plantejar-se dilemes i resoldre entre tots com una mena de sessió filosòfica sobre la temàtica del projecte. Una pregunta ens desperta a una altra i així, tot connectant idees arribaven a la solució o explicació de la pregunta que va iniciar el projecte.

A més de tot això, ens remarca la importància de tenir una ment oberta i flexible ja que els projectes no són programacions tancades. Cada projecte té una durada i pot obrir pas a un altres projecte dins d’aquest. Allò més important és dotar d’estructura i coherència els aprenentatges i avaluar tot el procés formativament i de manera continuada.

L’error només és un oportunitat d’aprendre més!

Aquesta conferència ens va obrir els ulls de com és d’important ser una persona que accepta els canvis per poder treballar d’aquesta manera i ser capaç de continuar segura del que un fa tot i que els altres et qüestionin o no estiguin d’acord amb  els teus principis pedagògics.

Llavors, la personalitat del docent és un dels aspectes claus per poder generar un canvi. Alguns indicadors o característiques facilitadores de canvi són:

-          Ser capaç de detectar quan un procediment no funciona o ja no és beneficiós.

-          Dur una documentació que faciliti la reflexió i autocrítica de la teva feina.

-          Tenir en compte les necessitats i motivacions dels infants.

-          Acollir i fer partícips les famílies per tal d’engrescar-les en una tasca comuna.

-          Avaluar el procés i rectificar quan hi hagi necessitat de canvi. Flexibilitat.

-          Formació continua del docent. 

**Justificació d'etiquetes:
1.2. Amb la recerca de indicacors de qualitat m'he vist obligada a reflexionar sobre els elements que porten a dur una bona actuació professional.

4.1. A més, he hagut de revisar els marcs teorics que justifiquen o avalen les bones pràctiques. Ja que sense coneixer la teoria és impossible identificar quines pràctiques són professionals o no.